Albert Sales i Campos *** Professor de Sociologia de la UPF. Membre de la “Campanya Supermercats, no gràcies!”

versión en castellano publicada en Rebelión

Haití, Egipte, Indonèsia, la Índia, Vietnam o Bolívia van viure onades de disturbis durant el 2008 causats pel ràpid augment dels preus d’aliments bàsics. L’increment dels preus dels cereals que estem vivint des de fa uns mesos també està relacionat amb les revoltes del setembre a Moçambic o els recents alçaments populars contra les dictadures d’Algèria, Tunísia i Egipte. La falta d’accés als aliments bàsics pot donar ales al poble més oprimit per revoltar-se contra les elits que permeten aquestes situacions i que se’n lucren. No es d’estranyar doncs que les tensions socials creixin veient l’evolució de l’Índex del Preu Mundial dels Aliments de la FAO en els darrers mesos. Aquest indicador, creat el 1990 va registrar el gener de 2011 el valor més alt de la seva història, tant a nivell real com nominal. Globalment, a mitjans d’octubre de 2010 ja s’havien superat els preus de l’anterior crisi alimentària.

A grans trets, i sempre considerant mitjanes mundials, avui la carn és un 75% més cara que a l’any 2000, els productes lactis un 130%, els cereals un 190% i el sucre un 270%. En contrast, els salaris de les capes més empobrides de la població mundial han registrat increments molt poc significatius durant tota la dècada. Les fredes xifres tenen repercussions dramàtiques sobre la vida de les famílies amb menys recursos, que són les que destinen una proporció més alta de la renda disponible a l’alimentació. Mentre a la Unió Europea es considera normal gastar entre el 12 i el 20% de la renda setmanal en menjar, hi ha sectors del proletariat industrial asiàtic que arriben a gastar el 70% dels seus ingressos en alimentar les seves famílies.

L’augment del preu del petroli, que no sembla haver de remetre a curt o a mig termini, fa preveure una onada inflacionària en productes de primera necessitat resultat de l’augment del cost dels transports. Alhora, un petroli més car fa més atractives les inversions en el cultiu de vegetals destinats a l’elaboració d’agrocombustibles. Això succeeix en un context de baixes reserves de cereals. El fenomen climàtic conegut com “La Niña” va colpejar durament les plantacions de l’hemisferi sud minvant les collites del Con Sud americà, d’Austràlia o d’Indonèsia, mentre a l’hemisferi nord, els incendis de Rússia reduïen la producció del major exportador de blat del planeta. Tot plegat redueix la producció i les reserves que es destinaran a l’alimentació humana durant el 2011 fent preveure un increment dels preus. I si algú és coneixedor de les dinàmiques dels mercats globals són els especuladors financers que, davant d’aquestes perspectives, no dubten en invertir en els mercats de futurs, adquirint drets sobre el que encara no s’ha cultivat i generant una bombolla especulativa sobre productes totalment imprescindibles per la supervivència. En aquest sentit, l’especulació exagera els increments de preus condemnant a la fam a més de mil milions de persones.

Les dades del mes de gener reflecteixen, sobretot, l’encariment del blat i del blat de moro, bàsics en la dieta de gran part del planeta. El fet que l’arròs asiàtic estigui en ple procés de recol·lecció ha contingut el preu d’aquest cereal, però al sud-est asiàtic i a l’Índia s’observen les tendències mundials amb preocupació, preveient que l’arròs no escapi a les tendències alcistes gaire temps més. L’impacte de la darrera crisi alimentària en alguns grans països de la zona va portar a milions de famílies amb pocs recursos a desprendre’s d’actius com estalvis, terres o petites propietats, per fer front a la emergència. Sense l’oportunitat de recuperar-se de l’embat del 2007, aquestes famílies es veuran abocades a una situació crítica.

Mentre la fam sigui tractada com un problema de seguretat alimentària continuarà subjecte a les fluctuacions dels mercats. No s’aborda la gran paradoxa de que la immensa majoria dels mil milions de persones que passen fam extrema al món viuen o provenen de l’entorn rural i de l’activitat agrícola. Fruit de tres dècades d’imposició de models productius i comercials orientats a l’exportació i al benefici de les grans empreses, milions de famílies de tot el món han perdut l’accés al seu mode de vida tradicional. Les polítiques de modernització agrícola que s’han implementat de manera clònica arreu han privatitzat les terres comunals que permetien el sustent a milions de camperols i camperoles, i han permès pràctiques d’expulsió de població rural cap a els nuclis urbans en busca de treballs assalariats a la indústria i als serveis. Les tres dècades d’imposició del lliure mercat han consolidat un règim d’explotació internacional en el que les persones treballadores viuen pendents de les fluctuacions dels preus dels productes bàsics i intenten satisfer les seves necessitats vitals a través de salaris de misèria.

L’única sortida a l’empobriment extrem i a la fam intolerable que afecta a més de mil milions d’éssers humans passa per la recuperació de la sobirania alimentària que, en poques paraules i assumint el risc de simplificar en excés, consisteix en garantir que els pobles puguin decidir sobre les seves polítiques de producció agrícoles i ramaderes, la recuperació de la dimensió local dels mercats i la exclusió dels aliments dels mecanismes d’especulació internacional. La idea de sobirania alimentària no és cap construcció acadèmica o teòrica i no es materialitza en un model econòmic de pissarra de facultat. Sorgeix de les vivències de les mateixes comunitats de camperoles i camperols organitzats en el moviment social més nombrós del planeta. La Vía Campesina, que articula la cooperació de grups de productors agrícoles des de l’Argentina fins a Sri Lanka i que representa a més de 300 milions de llars, parteix de l’evidència que les polítiques comercials i alimentaries mundials estan en mans de les empreses transnacionals i responen als seus interessos, i reclamen per les comunitats la recuperació de l’opció democràtica de mantenir-se al marge dels designis del capital.

Anuncis

Carrefour comunica als seus clients els diners que s’han estalviat durant aquest any “gràcies” a la seva política de preus:

Albert Sales i Campos **** Professor de Sociologia de la Universitat Pompeu Fabra

versión en castellano aquí

Sens dubte, que el nombre de persones que passen fam al món s’hagi reduït en 100 milions és una molt bona notícia. La FAO ho anunciava fa uns dies celebrant que es tracta de la primera reducció en 15 anys però recordant que la xifra de persones afectades per la fam encara es situa en els 925 milions. I és que l’any 2009, el món havia superat la barrera dels 1.000 milions de persones en situació de subnutrició, un fenomen del tot intolerable si tenim en compte que la seva causa principal no és pas una producció agrícola insuficient a nivell global.

Les variacions en el nombre de les persones que passen gana estan íntimament lligades a les fluctuacions en els preus d’uns pocs productes bàsics entre els que destaquen els cereals. L’escalada dels preus que va portar a la crisi alimentària del 2007 es va atribuir a un descens de l’oferta deguda a les males collites en diverses zones productores (en especial a Austràlia), i a un augment de la demanda causada per l’increment en l’ús d’agro-combustibles i pel creixement del consum de carn entre les noves classes mitges de les potències emergents que comporta una major necessitat de pinsos per a la ramaderia. A més, els costos de producció es van disparar en paral·lel al preu del petroli necessari per moure la maquinària agro-industrial, per transportar els productes i per fabricar fertilitzants i pesticides.

Per desgràcia, el descens de la fam comptabilitzat per la FAO en l’últim any no és conseqüència de cap política global ni de cap canvi estructural portat a terme pels signants dels Objectius de Desenvolupament del Mil·leni (cal recordar que l’objectiu 1 és reduir el nombre de persones que passen fam a 400 milions abans del 2015) sinó d’un descens dels preus dels cereals pel reajustament entre l’oferta i la demanda. Per tant, és d’esperar que el descens no es sostingui en el temps. La demanda de productes càrnics i d’agrocombustibles augmenta progressivament, el preu del petroli, tard o d’hora, continuarà la seva escalada i les males collites, com les d’aquesta darrera temporada a Rússia i Ucraïna, són recurrents.

Però no només es dóna una clara falta compromís polític en la lluita contra la fam sinó que les polítiques impulsades pel capital internacional ens separen tossudament de qualsevol avenç consistent en aquest terreny. D’una banda, les polítiques agràries neoliberals imposades als països empobrits han contribuït decisivament a una ràpida erosió de la sobirania alimentària dels pobles. Un augment dels preus dels cereals és una mala notícia per aquelles famílies que els han d’adquirir als mercats internacionals però té poc impacte en aquelles comunitats i regions amb mercats locals forts. La progressiva destrucció de la sobirania alimentària de les comunitats rurals a través de la concentració de la propietat de les terres i de la imposició dels monocultius per a l’exportació fa que els mercats locals robustos siguin cada cop menys nombrosos. El discurs del pensament únic, materialitzat en les polítiques de desenvolupament del Banc Mundial i del Fons Monetari Internacional han depreciat sistemàticament les economies camperoles i han afavorit l’agroindústria en mans d’inversors locals o internacionals.

De l’altra, l’especulació en matèries primeres agrícoles s’està convertint en un refugi per als inversors després de l’esclat de la bombolla immobiliària. Amb total naturalitat, els experts en mercats de valors expliquen als seus blocs i pàgines web la gran oportunitat que suposa invertir en cereals. Fa poc més de dos mesos, es registrava al Regne d’Espanya el BGF World Agriculture de BlackRock, què en opinió dels popes en la matèria és un fons “preparat per treure profit del creixement demogràfic i de consum a llarg termini”. Malgrat la retòrica del món de les inversions pugui semblar indesxifrable, no cal un gran coneixement de les dinàmiques bursàtils per adonar-se que invertir en les empreses que controlen produccions bàsiques per la supervivència dels éssers humans és un bon negoci. El gran risc d’aquestes inversions és que situacions que facin preveure un descens de l’oferta de cereals disponibles (com per exemple una mala collita a Rússia) poden desencadenar bombolles especulatives que multipliquin ràpidament el preu de milions de tones de blat i arròs que ni tan sols s’han collit. Això és possible perquè el que es posa a la venda als mercats d’opcions i futurs no són reserves sinó drets sobre collites pròximes que, en funció de les perspectives, variaran el seu preu constantment fins a la seva venda final.

A les successives rondes de negociació de l’Organització Mundial del Comerç, moviments socials com la Vía Campesina demanaven la sortida de l’agricultura del sistema de comerç internacional per tal de deslligar els preus dels aliments de les dinàmiques comercials i empresarials i per permetre als pobles fixar les polítiques que considerin més oportunes per garantir-se el menjar. La utilització de les futures collites com a moneda de canvi en el casino del sistema financer internacional introdueix encara més volatilitat als preus, comprometent l’alimentació de les poblacions més vulnerables del planeta. Caldria ara exigir també que s’impedissin les pràctiques especulatives sobre els aliments.

Segurament, després de llegir aquestes línies, hom pensa que aquestes exigències queden molt lluny de la seva capacitat d’actuació. Només li formularé tres preguntes: Sap què fa la seva entitat bancària amb els seus diners? L’entitat on té domiciliada la seva nòmina, pot garantir-li que inverteix en economia real i no en l’economia especulativa? Ha sentit a parlar de la banca ètica?

Notícia original i vídeo a El nou9 – 7 de maig de 2010

La cadena francesa, que també té el Dia, ven la llet a 0,43 euros. Els sindicats creuen que cal parar els peus a les multinacionals.

Carregat amb un carro de llet, un ramader va dir a la caixera del supermercat Carrefour que no volia pagar aquell import. Però no per car, sinó per barat. “Aquesta llet val més del que em cobra”, va dir per acabar-la deixant. D’aquesta manera un grup de pagesos es van concentrar aquest dijous al Carrefour de Vic per protestar per la pràctica d’aquesta cadena francesa, que també té el Dia, de vendre la llet amb marca blanca per sota del preu de producció. En concret, a 0,43 euros per litre com a producte reclam. Els xiulets i esquelles als passadissos de l’hipermercat Carrefour de Vic van servir perquè els ramaders catalans fessin la seva denúncia.

L’Observatori de la Llet de Catalunya estima que el cost –entre producció i transformació i envasat– és de com a mínim 0,70 euros per litre. Unió de Pagesos, JARC i ASAJA creuen que l’objectiu de la cadena francesa es “arruïnar” el productor i la indústria lletera catalana. La mateixa cadena ven a França el litre de llet de marca blanca a 0,80 euros.

Les polítiques empresarials de Carrefour només afavoreixen, segons les organitzacions ramaderes, la indústria làctia i la gran distribució “francesa”, que s’està “enriquint a costa d’arruïnar la indústria catalana”. Aquestes crisis provoquen, segons els pagesos, dificultat de “viabilitat” de les explotacions. I les envasadores que es posen a la venda per falta de viabilitat acaben essent adquirides per empreses franceses. Els ramaders temen que aquests preus a la baixa tinguin un efecte “en cadena” amb altres grans multinacionals de la distribució.

Joan Guitart, d’Unió de Pagesos, explica que “en d’altres països com Itàlia, que també importa llet d’altres països perquè n’és deficitari, aquestes coses no passen perquè la mateixa administració protegeix el seu sector alimentari”. Aquesta manca de control, segons ell, provoca que els consumidors catalans consumeixin productes sobre els quals no tenen “cap mecanisme directe” per controlar-ne “ni la qualitat ni la seguretat alimentària”. Els responsables dels sindicats demanen a l’administració “parar els peus” a les multinacionals.

L’acció ha generat una unitat sindical poc habitual en el món ramader. Aquesta unitat ha vingut provocada per una situació “prou greu”, tal com explicava Carles Morera, del sector lleter de JARC. L’acte tenia el suport de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (FCAC). Aquestes accions de protesta continuaran els propers dies en centres Carrefour del Baix Llobregat i de les comarques gironines.

Joan Tort, Diari Avui, 28 de desembre de 2009

La pagesia tem un altre any nefast si no es controla la gran distribució. Els productors de fruita cobren la meitat del preu que rebien el 2008.

Alguna cosa haurà de canviar aquest 2010 si es vol mantenir viu el sector agrari. I és que diferents productors consultats no veuen, ara per ara, cap “brot verd”. És més, la percepció és molt pessimista per una aguda crisi de preus en la qual la UE, l’Estat i la Generalitat poca cosa han fet.

Els pagesos denuncien que les administracions prefereixen donar marge al mercat per a la seva autoregulació, malgrat que aquest últim any la gran distribució ha fet el que ha volgut. Afegeixen que no disposen de recursos per invertir i menys encara per a la recerca.

Portaveus de diversos sectors apunten a un manteniment d’aquesta crisi de preus en què tots els subsectors venen collites i bestiar per sota dels costos de producció.

La descapitalització, la manca de crèdit, l’augment de costos, la importació desmesurada de països tercers i sense els mateixos controls que al mercat europeu dibuixen un trist panorama per al 2010.

Raül Sales, responsable de fruita d’Unió de Pagesos, explica que, al marge de la incògnita sobre la propera collita, “serà impossible remuntar preus, tot i que no hi ha estocs, si els governs no fan res per evitar les males pràctiques de la gran distribució”. Afegeix que estan començant a cobrar la producció d’enguany i que “en préssec i nectarina resulta la meitat que l’any anterior”, és a dir, que de cobrar 55 o 60 cèntims per quilo s’ha passat a 27 o 30 cèntims. En poma, cobren de 17 a 24 cèntims, “que és absolutament ruïnós”, segons Sales.

Jaume Pedrós, del sector farratger d’UP, alerta d’una caiguda de preus per la competència dels EUA i la reducció de cabana ramadera. Josep Panadés, president de Cebacat, manifesta que els costos han pujat un 54% en cinc anys i que han perdut un 30% de la collita per exigències de mercat i pèrdues climatològiques.

Juan Pedro Florido, de càrniques El Pozo, ha rebut el premi Pronosporc de Mercolleida al millor analista de 2009 i augura que el segon semestre el porcí recuperarà consum, però que els preus no pujaran més d’un 4%.


Els estocs de poma catalana superen en un 30% els de fa un any. Els productors critiquen que les grans superfícies els ofeguen: augmenten els marges comercials i doblen els terminis de pagament.

Telenotícies migdia del 18 de març de 2009