Abril 2009


El Grup de treball contra els Petroaliments* anuncia el tancament de la Setmana de Lluita contra els Transgènics i per la Sobirania Alimentària amb un gran èxit de participació tant a Barcelona com a d’altres ciutats de l’Estat espanyol.

Barcelona, 20 d’abril del 2009

Com a resposta als impactes socials i ambientals generats pel model agrícola industrial en conjunt, i pels cultius transgènics en particular, el Grup de treball contra els Petroaliments* va posar en marxa a Catalunya el passat 14 d’abril la Setmana de Lluita contra els Transgènics i per la Sobirania Alimentària. Aquesta iniciativa s’ha emmarcat en la commemoració del “17 d’abril, Dia Internacional de la Lluita Camperola”, declarat per Via Campesina en homenatge a la matança el 1996 de camperols del “Movimento Sem Terra” per part de la policia brasilera. La Setmana va concloure amb un gran èxit de participació a la trentena d’activitats realitzades a Catalunya.

El 17 d’abril a Barcelona, el Cercavila “Per la Lluita Camperola i la Sobirania Alimentària” va contar amb la participació d’un centenar de persones que van desfilar des del Monument a Colom situat davant del Port fins a Plaça Catalunya. La intenció era cridar l’atenció sobre el paper que juga el Port de Barcelona a nivell europeu pel que fa a l’ingrés d’aliments com la soja transgènica argentina i brasilera així com altres productes que són transportats des de llocs molts allunyats. Aquest tipus de transport, degut a la utilització de combustibles fòssils, implica un preocupant saldo d’emissions de gasos d’efecte hivernacle, de manera que incideix negativament en el Canvi Climàtic. Durant el Cercavila, els manifestants van denunciar també que Catalunya és la segona regió d’Europa amb més cultius transgènics i van assenyalar els greus impactes ambientals i socials (en particular sobre la salut humana) que aquests conreus impliquen tant al Nord com al Sud. Així mateix, en la línia de la crida de Via Campesina, van reivindicar la Sobirania Alimentària i l’agroecologia, com una proposta efectiva i viable per a respondre de manera responsable i urgent, tant a la crisi ecològica global com a l’empobriment i a la fam al món.

La Sobirana Alimentària es contraposa als components essencials de l’actual model agroalimentari industrial: el lliure comerç, els monocultius a gran escala i els paquets biotecnològics que requereixen, el control corporatiu i les grans superfícies de venda d’aliments associades. En totes les fases de producció, aquest model es recolza en una de les industries més contaminants del món, el petroli. S’associa també al saqueig de la terra, l’aigua i les llavors, així com a violacions dels Drets Humans al implicar el buidatge del camp.

El 18 d’abril a Saragossa va tenir lloc una manifestació històrica que va comptar amb la participació de prop de 8.000 persones i més 40 col·lectius de l’Estat espanyol que van exigir al govern central la prohibició dels cultius transgènics. El president de Plataforma Rural, Jerónimo Aguado, va explicar que experts de la Comissió Europea associen l’aparició de noves al·lèrgies i el desenvolupament de tumors cancerigens a algunes varietats transgèniques aprovades pel consum humà. Juan Felipe Carrasco, de Greenpeace, va insistir en l’exigència d’un futur lliure de transgènics i en que l’Estat espanyol està cada vegada més aïllat dins la Unió Europea pel que fa als OMGs. Efectivament, el passat dia 14 Alemanya es va convertir en el vuitè país europeu que prohibeix el cultiu del MON 810, l’única varietat MG aprovada pel conreu a Europa i de la que l’any 2008 es van sembrar unes 25.000 hac. a Catalunya. Per la seva banda, Juan Carlos Simón, agricultor de la Coordinadora de Organizaciones de Agricultores y Ganaderos (COAG), va assenyalar que els transgènics impliquen més dependència dels productors vers les transnacionals. En el mateix sentit es van pronunciar Carme Freire, del Sindicato Labrego Galego, i un representant de la Confédération Paysanne (Francia).

Per altra banda, degut a que l’Estat espanyol és l’únic país europeu que cultiva transgènics a gran escala, durant la Setmana de Lluita es van produir desenes d’actes de protesta a ambaixades i consolats espanyols de diverses ciutats de països de la Unió Europea (Roma, París, Viena, Toulouse, Marsella, Oporto, etc.).

imatge de la cercavila de Barcelona

imatge de la cercavila de Barcelona

* El Grup de treball contra els Petroaliments està conformat per:

Campanya “No et Mengis el Món”, Col·lectiu Repsolmata, Ecologistes en Acció, Educació per a l’Acció Crítica, Enginyeria sense Fronteres, Entesa pel Decreixement, Entrepobles, Grup de Bionegocis, Grup de Suport al MST, Som Lo Que Sembrem, Supermercats No, Gràcies! i Transgènics Fora!


Anuncis

Albert Sales i Campos
Professor del Departament de Ciències Polítiques i Socials de la UPF
Activista de la Campanya Supermercats, no gràcies!

versión en castellano en la la página web de OMAL

Ja n’hi ha prou de xantatge amb el tema de la creació de llocs de treball! El 13 d’abril, el Periódico de Catalunya publica que “les grans superfícies han deixat d’invertir 3.000 milions” i que, en conseqüència “han deixat de crear 20.000 llocs de treball” a causa de les restrictives legislacions comercials de les comunitats autònomes. És com a mínim curiós que aquesta notícia revesteixi la més mínima actualitat, quan les mateixes xifres han estat repetides en els mitjans de manera cíclica des de fa anys en titulars com “Les grans superfícies tenen paralitzades inversions de 3.000 milions per les normes autonòmiques” (El Economista, 20 de febrer de 2007) o “La Llei de Comerç ha paralitzat 3.000 milions d’inversió” (ABC, 3 de novembre de 2002).

La font d’aquesta dada és l’ANGED (Asociación Nacional de Grandes Empresas de Distribución) que agrupa corporacions com Alcampo, Grupo Eroski, Carrefour, El Corte Inglés, Ikea o Fnac, entre d’altres. El que preocupa a l’organització patronal és que la Llei de Comerç de 1996 confereix a les comunitats autònomes la competència de donar llicències per obrir nous centres comercials i grans superfícies. Espanya té fins a l’1 de gener de 2010 per adaptar l’esmentada llei a la Directiva Bolkestein i en conseqüència el Ministeri d’Indústria fa temps que treballa en l’esborrany d’un nou text. Malgrat que algunes interpretacions de la Directiva europea apunten que no es podran exigir llicències especials a superfícies comercials de menys de 2.500 metres quadrats, tot sembla indicar que, en la proposta del Ministeri, les comunitats autònomes seguiran administrant les llicències per obrir establiments i centres que excedeixin aquesta mida i que podran establir si un establiment o centre de mida inferior requereix llicència en el cas que tingui un impacte negatiu sobre l’urbanisme o el medi ambient.

D’aquí que la patronal s’afanyi a recordar-nos que si els coarten les inversions deixen de generar llocs de treball. Davant d’aquest intent de convèncer-nos de la necessitat de permetre la lliure obertura de centres comercials i grans superfícies, és extremadament saludable donar una ullada a les xifres. En l’època de les vaques grosses, es calculava que a l’estat espanyol es tancaven a diari 11 petits comerços d’alimentació (Garcia i Rivera, 2007). El nombre d’empreses dedicades a la comercialització al detall s’ha reduït en aproximadament un 6% i aquesta reducció ha estat concentrada en les empreses de 4 treballadors o menys (Encuesta anual de comercio 2005. Instituto Nacional de Estadística, a http://www.ine.esa 1 de gener de 2009). S’estima que mentre l’any 1998 a l’estat espanyol hi havia 95.000 botigues (comerços de menys de 800 metres quadrats independents de cadenes i franquícies), el 2004 el nombre s’havia reduït a 25.000. En aquests sis anys doncs, han desaparegut 70.000 negocis. No entrarem ara en una discussió sobre les metodologies de càlcul però amb aquestes dades a la mà seria convenient, si més no, posar en qüestió que el saldo en la creació d’ocupació atribuït a l’obertura de grans superfícies sigui positiu. Tot això sense entrar en el debat de la qualitat dels llocs de treball creats.

A banda de la creació i destrucció directa d’ocupació, l’activitat comercial té la seva repercussió en el teixit econòmic local del lloc on es realitza. Mentre els petits comerços contracten una sèrie de serveis professionals oferts per treballadors autònoms o per altres petits negocis (des de lampisteria fins a representació legal, passant per assessorament fiscal), les grans superfícies i les cadenes tenen aquests serveis centralitzats en les seves oficines centrals, lluny de l’espai social on es desenvolupa l’activitat comercial. Als Estats Units, hi ha treballs de referència que posen en relació la presència de superfícies comercials del gegant de la distribució Wal-Mart amb el deteriorament del capital social local i la desintegració de les xarxes de petites i mitjanes empreses (Goetz i Rupasinga, 2006). La destinació dels beneficis generats per l’activitat comercial de les grans superfícies tampoc té un impacte gaire positiu per l’economia local. Les empreses transnacionals destinen els beneficis a inversió en els mercats financers internacionals. Per contra, el botiguer de barri invertirà en productes financers només després d’haver cobert les seves necessitats a partir de l’intercanvi comercial. Un estudi realitzat per Friends of the Earth al Regne Unit estimava que el 50% del que gastem en petits comerços retorna a l’economia local mentre que la taxa de retorn de la despesa a les grans superfícies és del 5% (La Trobbe, 2002). En relació al retorn dels beneficis a la societat, no podem oblidar que el poder acumulat per les grans corporacions permet pressionar als poders públics per pagar menys impostos o inclús bloquejar polítiques impositives de forma unilateral. Entre 2004 i 2006, les grans superfícies de la ciutat de Barcelona van acumular un deute de 9 milions d’euros amb la Generalitat, negant-se a pagar l’impost establert l’any 2000 als establiments de més de 2500 metres quadrats (elEconomista.es, 11 de febrer de 2007).

La complexitat del tema ens permetria anar molt més enllà. A l’estat espanyol, la quota de mercat de les botigues tradicionals va passar entre el 1995 i el 2006 del 35,6% al 28.8%. Cinc grans cadenes de distribució controlen el 55% del mercat alimentari espanyol. Carrefour té una quota de mercat del 23,7%, Mercadona un 16%, Eroski un 7,4% (Garcia y Rivera, 2007). La concentració de poder en mans d’aquestes empreses limita la nostra capacitat d’accedir als productes i la capacitat de negociar les condicions comercials per part dels productors. L’impacte social i mediambiental de les grans cadenes de distribució representa uns costos que, analitzats detingudament, potser no volem assumir, però les alternatives desapareixen davant de la competència ferotge i deslleial de les empreses de distribució.

Referències:

Friends of the Earth (2005) Good neighbours? Community impacts of supermarkets a: http://www.foe.co.uk/resource/briefings/good_neighbours_community.pdf

García, F. i G. Rivera, M. (2007) “Supermercadolandia: el planeta de los supermercados” en Montagut, X. i Vivas, E. Supermercados, no gracias, Barcelona, Icaria editorial, pp. 11-23.

Goetz, Stephan J & Anil Rupasinga (2006), “Wal-Mart and social capital”, American Journal of Agricultural Economics 88, pp. 1304-1310.

Goetz, Stephan J & Hema Swaminathan (2006), “Wal-Mart and county-Wide poverty”, Social Science Quarterly 87 (2), pp. 211-226.

La Trobe, H. (2002) Local food, future directions, London, Friends of the Earth.

comprem menjar o plàstic?

comprem menjar o plàstic?

TESCO s’ha convertit en un gegant empresarial que ofereix tot tipus de productes i serveis a part d’Europa i als Estats Units. Al Regne Unit, moviments pioners en la lluita contra el sistema depredador supermercadista porten anys denunciant les seves pràctiques i el seu impacte.

En motiu de la Setmana de Lluita contra els transgènics i per la Sobirania Alimentària farem un debat a partir de la projecció del documental de la BBC “TESCO: El supermercat que s’està menjant Anglaterra”, amb la participació d’Anna Fernàndez i Albert Sales de la campanya Supermercats, no gràcies!

15 abril a les 19.30h
als locals de la Xarxa Comunitària de Sant Antoni Viladomat, 78, 4a planta, Barcelonatesconlogo1

Enllaçant amb la setmana de lluita contra els transgènics agrícoles, diversos col·lectius i organitzacions (Transgènics Fora!, No et Mengis el Món, Enginyeria Sense Fronteres, Educació per a l’Acció Crítica, Entesa pel Decreixement, Supermercats no gràcies, Entrepobles i Repsol Mata) han desenvolupat una proposta. La iniciativa sorgeix del “VI Forum per un Món Rural Viu”, organitzat per la Plataforma Rural el mes d’octubre passat. La idea és que el major nombre de col·lectius i persones organitzin entre el 14 i el 18 d’abril actes i accions relacionades amb la lluita contra els transgènics i per la Sobirania Alimentaria de manera descentralitzada i autònoma i per tot el territori. Lògicament, això vol dir que cada col·lectiu és lliure d’organitzar el tipus d’actes i accions que cregui oportunes, ja siguin de caràcter més lúdic, reivindicatiu, de sensibilització i difusió, de confrontació i denúncia, etc.

A l’àrea de Barcelona, cada dia de la setmana de lluita se centrarà en una temàtica concreta relacionada amb el marc general esmentat:

Dimarts 14: Transgènics
Dimecres 15: Grans Superfícies
Dijous 16: Deute Ecològic i Decreixement
Divendres 17: Lluita pagesa i Sobirania Alimentaria

Seria interessant que els actes i accions descentralitzades que s’organitzen per tot Catalunya s’emmarquin en aquesta proposta de dies temàtics de mobilització; tanmateix, sentiu-vos lliures per saltar-vos el guió si per les circumstàncies que sigui sentiu que aquest marc us pot representar alguna limitació.

De cara a visibilitzar conjuntament tots els actes i accions que es realitzin a Catalunya durant la setmana, i per tal de seguir teixint una xarxa catalana cada cop més gran i forta de col·lectius i persones actives i sensibilitzades en aquestes temàtiques, podeu comunicar tot el que organitzeu i dueu a terme en el marc de la setmana de lluita escrivint un correu electrònic informaciosetmana [arroba] yahoo.es

La setmana de lluita estatal culminarà dissabte 18 d’abril amb una manifestació a Saragossa que començarà a les 12h a la “Puerta del Carmen” sota el lema “Per una alimentació i una agricultura lliures de transgènics”. S’estan organitzant autobusos. Si esteu interessades envieu un correu electrònic abans del dia 10 de març a autocarzaragoza[arroba] yahoo.es

Coordinació catalana per la setmana de lluita contra els transgènics i per la Sobirania Alimentaria.cartell_setmana_de_lluita_04-09