Mai 2010


portadaLa Campanya Roba Neta i presenten l’informe ‘Passeu per caixa. Les grans superfícies i les condicions laborals a la indústria de la confecció’, que analitza l’impacte de les grans superfícies i les condicions laborals que hi ha darrera de la roba que es ven en aquests establiments. L’acte serà el proper dimarts 1 de juny a les 19h. a la seu de SETEM Catalunya (C/Bisbe Laguarda, 4. Barcelona).

L’Informe analitza l’impacte de les grans superfícies i les condicions laborals que hi ha darrera de la roba que es ven en aquests establiments. Entre d’altres informacions, l’informe alerta que l’obertura d’una gran superfície suposa una pèrdua mitjana de 276 llocs de treball i el tancament de petits comerços en un radi de 12 quilòmetres. A la majoria de països productors de roba, el salari mínim legal o el salari mitjà en el sector es situa prop del 50% del que s’estima que hauria de ser un salari suficient per viure. El codi de conducta de Carrefour no estableix un nombre màxim d’hores de treball mentre que el de Wall-Mart fixa el màxim en 72 hores setmanals.

Presentació de l’informe ‘Passeu per caixa. Les grans superfícies i les condicions laborals a la indústria de la confecció’

Dia: Dimarts, 1 de juny

Hora: 19h.

Lloc: Seu de SETEM Catalunya. C/Bisbe Laguarda, 4. Metro L2 Sant Antoni. Veure mapa aquí

Amb la participació de:

PRESENTACIÓ DE L’INFORME

Albert Sales, coordinador de la Campanya Roba Neta a Catalunya

IMPACTES DE LES GRANS SUPERFÍCIES

Neus Garriga, membre de la campanya ‘Supermercats, no gràcies!’

SITUACIÓ LABORAL A LES GRANS SUPERFÍCIES

Pendent de confirmació

>>> Es lliurarà un exemplar de l’informe a les persones assistents. Es prega confirmar l’assistència fent clic aquí, a l’e-mail info@robaneta.org o bé al telèfon 934415335.
I pel matí… Desprèn-te de la teva targeta client!

El mateix dimarts 1 de juny, a les 12h., realitzarem una flash mob davant el Carrefour Express (Les Rambles, 113).Vine a entregar la teva targeta de supermercat a les estàtues humanes que et descobriran què s’amaga a la roba que es ven als supermercats. Fes còrrer la veu!

https://i0.wp.com/www.setem.cat/imagenes/testimoni1.jpg

https://i2.wp.com/www.setem.cat/imagenes/testimoni2.jpg

Albert Punsola
Sostenible.cat
18-05-2010

Un estudi comparatiu entre els grans parcs comercials i els mercats municipals conclou que, en general, aquests darrers generen menys impacte ambiental. L’estudi s’ha presentat en el decurs del 1r Congrés de Mercats Municipals de Catalunya que s’ha celebrat el 17 de maig a l’Auditori Axa de Barcelona organitzat conjuntament pel Congrés l’Oficina de Mercats i Fires Locals de l’Àrea de Comerç de la Diputació de Barcelona, el Consorci de Comerç, Artesania i Moda de Catalunya de la Generalitat de Catalunya i l’Institut de Mercats Municipals de Barcelona (IMMB).

L’impacte ambiental dels parcs comercials és superior, efectivament, per culpa sobretot del gran consum energètic que genera la mobilitat que es realitza de manera massiva en vehicle privat. L’impacte dels mercats és inferior globalment i està més repartit entre energia i residus.  Jordi Oliver, doctor en Ciències Ambientals i director de l’estudi ha estat l’encarregat d’explicar aquestes i altres dades significatives.

L’estudi s’ha realitzat comparant diversos vectors ambientals associats a la compra d’una cistella estàndard a diversos mercats municipals i en un gran parc comercial. Pel que fa als primers, donada la presència de diferents tipologies s’ha optat per fer una mitjana entre mercats seleccionats del Baix Llobregat i del Vallès. El parc comercial triat és situat a l’autopista C-32 a Sant Boi i està configurat per 8 grans superfícies.

Energia
La unitat de mesura ha estat en aquest cas els kWh/ cistell que en el Parc Comercial ha donat la xifra de 1,7 i en els Mercats Municipals de 0.6. En conseqüència la compra de la cistella estàndard requereix 6 vegades més d’energia en la gran superfície que en el mercat. En canvi el transport dels treballadors consumeix lleugerament més energia en els mercats municipals respecte al parc comercial, això succeeix segons ha explicat Jordi Oliver  “perquè els parcs comercials tenen menys treballadors per superfície”

Però és en el transport dels clients on es troba el punt feble de la grans àrees i el gran avantatge dels mercats pel fet d’estar situats dins el teixit urbà. En aquest cas el consum energètic associat a la compra és 20 vegades superior en el parc comercial. Res sorprenent si atenem a la seva ubicació en un extrem del municipi que fa que els compradors hagin de recórrer una distància considerable. I també al fet que atrau compradors d’altres municipis.

L’estudi ha calculat també la petjada d’emissions de CO2 entre les dues tipologies comercials i de la comparació n’ha resultat l’emissió d’uns 3kg de CO2 per la compra de la cistella estàndard en un parc comercial i de 0,47 kg de CO2 en el cas dels mercats. La primera magnitud correspon,  aproximadament ,a recórrer 32 km en cotxe i la segona tan sols 4 km.

Oliver ha aportat algunes reflexions sobre les possibilitats de solucionar aquests problemes. Per als parcs comercials, ha indicat que el marge de solució és molt poc ja que ha vist “molt difícil modificar els hàbits dels clients a aquests centres perquè estan pensats expressament pel vehicle privat”. La petjada energètica més important dels mercats se l’emporta el consum d’energia realitzat en el propi establiment. Aquí Oliver ha dit que sí que havia possibilitats de millora “tot augmentant l’eficiència de les instal·lacions”. Tanmateix, segons la seva pròpia experiència, queda molt per fer ja que  “encara no s’han fet estudis quantitatius d’aquests sistemes i de vegades ni els mateixos gestors dels mercats els coneixen a fons”

Residus
En aquest aspecte el parc comercial també supera el mercat tradicional en impacte ambiental. Per cada compra, el primer genera 250 g de residus, mentre el segon en fa 102 g. Hi ha un matís, però, que cal assenyalar: en els mercats el pes de la bossa de plàstic és molt més important ja que representa el 25% dels residus mentre que en el parc comercial es redueix al 7%, una xifra que cal explicar per l’opció de la bossa reutilitzable de les grans superfícies però sobretot perquè en aquests espais la major part del gènere ja ve envasat. Per al director de l’estudi cal treballar en la línea de reduir les bosses de plàstic també en els mercats municipals

Fer front a la crisi
Jordi Oliver ha volgut subratllar en la seva intervenció que els mercats són -històricament i també en el moment actual- creadors de ciutat.  En aquest congrés aquesta idea s’ha expressat de diverses maneres i s’ha constatat el valor de la proximitat i relacional ja que el nombre de interaccions amb persones que un comprador realitza en el mercat és molt superior al de la gran superfície.  El debat s’ha centrat molt especialment en el moment econòmic i el potencial dels mercats municipals per fer front a la crisi.

Algunes opinions, tan dels ponents com del públic assistent, que ha pogut intervenir en diverses ocasions, han relativitzat la importància del preu però altres han remarcat que a mida que la situació econòmica es fa més difícil aquest factor cada vegada anirà pesant més.  També s’ha debatut la importància del producte fresc i la confiança que genera la producció propera. En aquesta discussió els representants dels comerciants i d’Unió de Pagesos han coincidit  en assenyalar que cal estar alerta perquè no es perdi el sector primari -pagesos i pescadors- ja que si no es perdria un dels principals atractius del mercat.

El congrés ha incorporat taules de treball simultànies sobre la relació dels comerciants amb l’administració local i sobre experiències i bones pràctiques comercials en els mercats municipals i ha finalitzat amb el lliurament de diplomes primer Postgrau en direcció i gestió de mercats municipals i la presentació del Master City Retail & Management.

Comunicat de Vía Campesina

La Vía Campesina Internacional con delegaciones de Europa y América Latina se reunieron en Madrid entre le 14 y 18 de mayo para rechazar a los acuerdos comerciales que afectan directamente a los pequeños y medianos productores y productoras agrícolas de los dos continentes.

la vía campesinaLa Unión Europea está realizando esta semana una cumbre en Madrid durante la presidencia española de la Unión con líderes latinoamericanos en lo que espera firmar estos acuerdos agresivos.

Estos acuerdos no tienen ningún beneficio para los agricultores y agricultoras o y ciudadanos y ciudadanas en ningún lado del Atlántico.

Son 4,500 toneladas de leche y 2,000 toneladas de queso que la Unión Europea quiere imponer a precios bajos en un mercado forzado contra las productoras y productores en Centro América.

También el Ministro de Agricultura Colombiano Andrés Fernández admitió el jueves que el polémico acuerdo entre la UE y Colombia puede afectar negativamente a más de 400.000 productores, productoras y comunidades agrícolas en Colombia – sobre todo en el sector lechero.

En los últimos anos, en vez de adaptar la producción de leche al consumo interna de la UE, la Comisión y Consejo Europea ha decido aumentar las cuotas lecheras de cada país con el objetivo de aumentar las exportaciones de productos lácteos.

Esta a causado una bajada en los precio de la leche en Europa y la quiebra de medianos y pequeños productores y productoras.

La política de restitución a la exportación estimula la absurda política de imponer exportaciones europeas. Es una amenaza a la soberanía alimentaría – los agricultores y agricultoras de La Vía Campesina tiene como prioridad alimentar a nuestros pueblos.

En estos términos los únicos beneficiarios de dicho acuerdo son las industrias y transnacionales de distribución y transformación de la leche y los exportadores – no los agricultores o agricultoras de América Latina o de la Unión Europea.

La delegación de Vía Campesina en Madrid reafirma que la defensa de la agricultura campesina familiar es común tanto en Europa como en América Latina y que estos acuerdos de libre comercio destruyen la soberanía alimentaría de los pueblos.

Por lo tanto, exigen a los estados miembros del EU y los gobiernos que participen en la cumbre que no firmen ningún acuerdo comercial que vaya en contra de los propios intereses sus pueblos!

Publicat 13/05/2010  a La Malla.cat

Un 25% de les quatre milions de tones de residus que es produeixen anualment a Catalunya són envasos

Quan anem a comprar ja no portem l’ampolla per reomplir-la, ni rebusquem entre els productes a granel, però aquestes petites accions podrien evitar-nos fins a un milió de tones de residus l’any, un cop ens desempalleguem dels envasos. I és que comprar en botigues de barri genera un 69% menys de residus que si es fa a supermercats o grans superfícies, segons un estudi presentat per l’Agència Catalana de Consum sobre la producció de residus associats al cistell del mercat i les mesures de prevenció per reduir-los

L’estudi s’ha fet a partir de la compra realitzada a 7 supermercats -Caprabo, Bonpreu, Condis, Consum, Marcadona, Dia, Suma-, i al mercat tradicional, representativa del 80% anual de la compra d ‘aliments i begudes que es fa a l’any a Catalunya, xifrada en 703 quilos per persones. En aquestes compres s’ha vist que bona part dels envasos són innecessaris i que responen només a necessitats de promoció i publicitat , i que és necessari redissenyar els envasos per fer-los més sostenibles.

El 5% del pes són envasos
Una altra dada que s’ha constatat és que encara que els envasos són reciclables en gran part, hi ha moltes diferències entre supermercats. En el cas de les begudes, utilitzar envasos de més d’un sol ús permetria reduir almenys un 40% els residus que es generen en el cistell del mercat, i el poder comprar a granel entorn del 10%. Conclou l’estudi que el 5% del pes de la compra de cada dia són envasos, i que a cap supermercat es pot comprar cap producte en envàs retornable.

Minimitzar l’impacte
El director de l’Agència, Jordi Anguera, ha explicat que els comerços locals contribueixen molt menys que els supermercats a les emissions de CO2 derivades dels envasos, i que aquesta diferència pot variar entre els 10 quilos anuals que es generen a botigues de barri als 50 que es produeixen en les grans superfícies. Sobre com es pot canviar aquesta situació, Anguera ha apuntat que ara treballaran amb tots els centres estudiats per intentar minimitzar l’impacte dels envasos i que pot haver-hi solucions mixtes com fer-ho de forma voluntària durant un marge de temps per emprendre els canvis necessaris o imposar una taxa.

Resum de l’estudi

Enllaç al vídeo de la notícia a BTV

Albert Sales i Campos
Coordinador de la Campanya Roba Neta a SETEM-Catalunya

“Impulsem el comerç amb justícia! Cada producte té una història. Per nosaltres les persones que hi ha darrera d’aquestes històries són importants. Lidl aposta per unes bones condicions laborals a nivell global. Per això, a Lidl, només contractem proveïdors seleccionats que poden demostrar la seva responsabilitat social. Ens oposem categòricament a qualsevol forma de treball infantil, i a la violació dels drets humans i dels drets laborals en la fabricació dels nostres productes. Garantim efectivament el compliment d’aquests estàndards”. Fullet publicitari de Lidl, finals de 2009.

A finals de l’any passat, l’empresa de distribució Lidl publicava un tríptic informatiu dirigit a les persones clientes dels seus establiments amb la declaració del paràgraf precedent. La distribució d’aquest paper s’emmarca en l’estratègia de Responsabilitat Social Empresarial que porta a càrrec l’empresa alemanya que disposa des de fa uns anys d’un codi de conducta laboral aplicable a totes les seves fàbriques productores arreu del món i que forma part de la iniciativa empresarial Business Social Compliance International (BSCI), associació d’empreses transnacionals que diu treballar pel compliment dels estàndards laborals internacionals.

La realitat a les fàbriques que produeixen per Lidl indica que aquestes declaracions i les polítiques de Responsabilitat de la firma es queden en el terreny de les bones intencions. Diverses investigacions realitzades per la Campanya Roba Neta internacional i l’informe Passeu per Caixa, la versió catalana del qual es presentarà a Barcelona el proper 1 de juny, mostren que les fàbriques proveïdores de Lidl mantenen als seus treballadors i treballadores en unes condicions totalment inacceptables que no respecten ni els estàndards laborals més bàsics ni el propi codi de conducta de l’empresa. L’informe presenta els resultats d’una investigació realitzada en fàbriques asiàtiques que treballen per cinc grans empreses de distribució comercial: Lidl, Aldi, Carrefour, Tesco i Walmart. En cap de les 31 factories analitzades, situades a Bangladesh, Sri Lanka, L’Índia i Tailàndia, es pagava el salari mínim legal per una jornada laboral normal. L’única manera d’accedir a aquest salari mínim era realitzar un nombre indeterminat d’hores extra. Malgrat tot, amb hores extra inclosa, els salaris a Bangladesh no superaven els 34 euros mensuals, a l’Índia no arribaven als 54 euros, i a Sri Lanka anaven dels 33 als 60 euros al mes. Cap d’aquests salaris s’equipara al cost de la cistella bàsica de productes de consum en aquests països i en tots els casos són el producte de jornades extenuants. Sobre la base d’aquestes situacions de pobresa i explotació, l’informe també posa de manifest la persecució a la que estan sotmeses les iniciatives sindicals en aquestes fàbriques.

broken_lidlUna investigació centrada específicament en fàbriques proveïdores de Lidl a Bangladesh ha servit a l’Agència de Consum d’Hamburg, a la Campanya Roba Neta alemanya i al Centre Europeu pels Drets Constitucionals i Humans (ECCHR en les seves sigles en anglès) per prendre accions legals contra Lidl per publicitat enganyosa. La investigació va demostrar que les persones treballadores de Bangla Desh produïen roba per Lidl en condicions descrites per elles mateixes com “inhumanes”. Segons Khorshed Alam, un dels principals artífex de la investigació: “Amb aquesta recerca no només s’exposa el rentat de cara social Lidl, també es demostra la ineficàcia d’iniciatives empresarials com el BSCI. Les grans empreses però, continuen utilitzant la pertinença a una iniciativa empresarial com una alternativa a l’adopció de mesures concretes per lluitar contra l’explotació laboral”.

El 14 d’abril, Lidl, que anteriorment s’havia negat a retirar la publicitat, va proposar un acord extrajudicial. En l’acord es van comprometre a suprimir les afirmacions referents a condicions justes de treball en els seus anuncis. Com a conseqüència de l’acord, l’empresa alemanya no podrà fer referència a la seva pertinença la Business Social Compliance Initiative (BSCI) en els fullets de la seva publicitat.

L’enfocament de la demanda és innovador en la mesura en que es centra en denunciar la manipulació de la informació que Lidl ofereix als consumidors i a les consumidores enlloc de posar l’èmfasi en la denúncia de les condicions laborals de les treballadores i posa de manifest la lamentable asimetria jurídica que permet que milions de persones visquin sota situacions d’explotació extrema i no hi hagi cap mecanisme per denunciar i processar les empreses, locals i transnacionals, que s’enriqueixen de la seva suor.

Més informació:

Campanya Roba Neta: http://robaneta.wordpress.com, http://www.robaneta.org

Informe Passeu per caixa:  Serà presentat el dia 1 de juny amb la participació de la Campanya Roba Neta i Supermercats, no gràcies!. Molt aviat us informarem del lloc i l’hora.

Esther Vivas defensa un model de consum anti-supermercadista en un debat amb Rubén Sánchez, Arantxa Sulé i Aurelio del Pino, el passat 29 d’abril al programa “Para todos” de La2 de TVE.

portada informeNo et mengis el món publica un informe sobre les estratègies que grans cadenes com Walmart, Carrefour o Aldi, estan desenvolupant per entrar als dos mercats més atractius del moment: l’Índia i la Xina.

Dades:

Referència bibliogràfica:  Sales i Campos, Albert (2009). Les grans cadenes comercials a la conquesta d’Àsia. La distribució moderna alimentària a la Xina i a l’Índia. No et mengis el món. Barcelona.

Enllaç a la versió catalana

Enllaç a la versió castellana

Pàgina següent »