investigacions


Avui que Lidl anuncia una inversió de 100 milions d’euros i la creació de 300 llocs de treball a Catalunya volem recordar quines són les activitats d’aquesta gran cadena alemanya i quines són les seves repercusions en les condicions de vida i de treball de molts milers de persones.

Podeu llegir sobre Lidl aquí:

Informe ‘Passeu per caixa’ sobre supermercats i drets laborals de la Campanya Roba Neta

Responsabilitat social empresarial i rentats de cara: a Lid li surt malament la jugada d’Albert Sales

 

Alternet

http://rebelion.org/noticia.php?id=127496

Traducido del inglés para Rebelión por Germán Leyens

Wal-Mart proyecta una sombra global sobre las vidas de cientos de millones de personas, entren o no a un hipermercado. Con 405.000 millones de dólares en ventas en el último año fiscal, Wal-Mart es tan grande, y tan obsesivamente centrado en la reducción de costes, que sus acciones influyen en nuestro paisaje, trabajo, distribución de ingresos, modelos de consumo, transporte y comunicación, política y cultura, y la organización de industrias desde el comercio minorista hasta la manufactura, de California a China.

Sin embargo otros caminos son posibles, y la compañía no tendría tanta influencia si el mundo no hubiera cambiado para posibilitar su crecimiento similar a una metástasis. Si los sindicatos hubieran sido más fuertes, especialmente en el Sur, y más dedicados a organizar el creciente sector de los servicios, es posible que Wal-Mart no se hubiera convertido en un obstáculo semejante a la renovación laboral. Si no se hubiera limitado el control antimonopolios, Wal-Mart jamás habría crecido al tamaño que tiene. No habría semejantes megamercados si los gobiernos estatales no hubieran revocado las leyes de comercio justo de la era de la Depresión. Y el ímpetu que ha dado Wal-Mart a la fabricación de productos de consumo estadounidense a China dependió de un fundamente político y tecnológico previamente establecido de globalización favorable a las corporaciones.

Sería un error afirmar que Wal-Mart sigue simplemente la nueva lógica de la competencia en el comercio minorista, porque Wal-Mart refuerza todas las dimensiones de este clima empresarial emergente. Como señala Jennifer Stapleton, directora asistente del proyecto de Trabajadores Unidos de Alimentos y Comercio, “Making Change at Walmart” [Cambiando Wal-Mart: “Ellos fijan las reglas”].

Consideremos a Ana Sánchez, inmigrante mexicana de 45 años en el sur de de California: Wal-Mart no la emplea, pero en cierto sentido es su jefe. Sánchez trabajó dos años en una agencia de trabajo temporario que suministraba personal a un gran almacén en California. Trataba de pagar la universidad de sus tres hijos en Oaxaca, México, con una paga que comenzó por 6,75 dólares por hora y luego subió a 8 dólares, sin prestaciones. Recuperaba cartones, colocaba etiquetas sobre los productos, luego envolvía en plástico las paletas para embarcarlas. Sobre todo enviaba vestimenta hecha en China a Wal-Mart.

(més…)

Descarrega’t l’informe complet en català (PDF 2,01 MB)

Fem hores extra cada dia. No queden registrades enlloc. Al full de salari només hi posen una o dues cada setmana
Treballadora d’una fàbric aproveïdora de roba de Tesco a Tiripur (Índia)

Ens fan treballar de les 9 del matí a la 1 de la mantinada. Això pot durar 30 dies seguits
Treballadora d’una fàbrica proveïdora de roba de Carrefour a Tirupur (Índia)

No podem ni parlar entre nosaltres dins de la fàbrica! És impensable dir la paraula sindicat
Operari d’una fàbrica proveïdora de Carrefour a l’Índia

Porto set anys vivint en una cosa amb 10 noies més… hem de dormir en petites habitacions de fusta sense ventilació. Amb el meu salari tot just pago el lloguer i una mica de menjar.
Treballadora d’una fàbrica proveïdora de Walmart i Carrefour a Sri Lanka

Les treballadores de les fàbriques proveïdores de Carrefour, Lidl i Aldi a Bangladesh cobren salaris d’entre 21 i 34 euros al mes

A l’Índia, els salaris de les treballadores que fan la roba per Carrefour, Lidl i Aldi, cobren entre 45 i 53 euros mensuals. L’alimentació bàsica de 4 persones requereix un inim de 45 euros mensuals.

Els encarregats utilitzen un llenguatge que no sabria reproduir, et fan sentir tan bruta que vols deixar la feina
Treballadora d’una fàbrica proveïdora de Carrefour i Lidl a Bangladesh

Com que som pobres, hem de treballar a la confecció. Si tinguéssim alternativa segur que no ho faríem.
Treballadora d’una fàbrica proveidora de Carrefour a Bangladesh

Prop de 40 persones es desprenen de les seves targetes clients de supermercats en una ‘flash mob’ celebrada aquest matí a les Rambles de Barcelona

Barcelona, 01/06/10- La Campanya Roba Neta, que coordina l’ONGD SETEM a l’Estat Espanyol, ha presentat avui l’informe ‘Passeu per caixa. Les grans superfícies i les condicions laborals a la indústria de la confecció’ amb una ‘flash mob’ davant del Carrefour Express de les Rambles. Prop de 40 persones s’han desprès de les seves targetes de clients de diversos supermercats, com a protesta per l’explotació laboral que s’amaga darrera de la roba que es ven en aquests establiments.

Les consumidores i els consumidors han fet entrega de les seves targetes a estàtues humanes que mostraven els testimonis de les persones que fabriquen la roba per a les grans superfícies, recollits a l’Informe ‘Passeu per caixa’. Alguns del missatges que s’han pogut llegir són: “Fem hores extra cada dia. No queden registrades enlloc. Al full de salari només hi posen una o dues cada setmana” (treballadora d’una fàbrica proveïdora de roba de Tesco a Tirupur, Índia); i “Ens fan treballar de les 9 del matí a la 1 de la matinada. Això pot durar 30 dies seguits” (treballadora d’una fàbrica proveïdora de roba de Carrefour a Tirupur, Índia).

L’Informe presenta els resultats de la investigació que es va dur a terme durant el 2008 a 30 fàbriques proveïdores de Lidl, Aldi, Tesco, Wal-Mart i Carrefour ubicades a Tailàndia, Sri Lanka, Bangladesh i l’Índia. Durant l’acció de presentació, l’Albert Sales, coordinador de la Campanya Roba Neta a Catalunya i responsable de l’Informe, ha explicat que les condicions de les treballadores i els treballadors d’aquestes fàbriques “incomplien la majoria dels convenis fonamentals de la Organització Internacional del Treball i que en l’arrel d’aquest problema està la pressió que exerceixen les grans cadenes de distribució sobre els seus proveïdors, exigint preus i terminis d’entrega impossibles sense realitzar un control efectiu de les condicions de producció”.

Sales creu també que les polítiques comercials d’aquests gegants empresarials tenen també un fort impacte a les nostres ciutats. Segons les dades recollides per l’informe, les tres empreses líders en la comercialització d’alimentació (Carrefour, Mercadona i Eroski) concentren un 40% de la quota de mercat, i dues d’aquestes empreses són també distribuïdores de productes tèxtils. L’obertura d’una gran superfície suposa una mitjana de 276 pèrdues de llocs de treball i el tancament de petits comerços en un radi de dotze quilòmetres.

Darrera de la fabricació de molts dels productes que es venen als supermercats, “les condicions laborals són inacceptables i es violen sistemàticament els estàndards que les mateixes empreses transnacionals estableixen en els seus compromisos i iniciatives d’ètica empresarial”, alerta l’Albert Sales.

Els salaris

Els sous dels països empobrits, en termes absoluts, són molt inferiors als del Nord. Tot i que el cost de la vida també és inferior, la remuneració que reben els treballadors i les treballadores està lluny de poder cobrir les necessitats bàsiques i garantir un nivell de vida acceptable. Segons les conclusions de l’Informe, a la majoria de països productors de roba, el salari mínim legal o el salari mitjà en el sector se situa a prop del 50% del que s’estima que hauria de ser un salari suficient per viure.

La majoria dels 31 centres de treball investigats (proveïdors de Tesco, Wal-Mart, Carrefour, Aldi i Lidl) complien amb el salari mínim legal. Però en cap de les fàbriques el salari permetia cobrir les necessitats bàsiques. Les fàbriques de Bangladesh pagaven un salari base d’entre 17 i 24 euros mensuals. Comptant les hores extra, les treballadores cobraven entre 21 i 34 euros.

La jornada habitual real començava a les 8 am i acabava entre les 7 i les 10 pm set dies a la setmana. A cap de les fàbriques analitzades es feia una jornada real de menys de 60 hores. Les hores extra no queden registrades per superar les auditories i per no haver de pagar-les totes a les treballadores.

A l’Índia els salaris oscil·laven entre els 45 i els 53 euros mensuals (l’alimentació bàsica de 4 persones durant un mes costa uns 45 euros). A Sri Lanka els salaris anaven dels 33 euros al mes de les aprenentes als 60 euros al mes (el mínim vital per una família de 4 persones és de 78 euros mensuals).

Pel que fa als drets sindicals, els quatre països analitzats reconeixen les llibertats sindicals però només una de les 31 fàbriques analitzades tenia representació sindical. A Bangladesh l’estat d’excepció manté suspesa l’activitat sindical des de fa anys.

L’Informe inclou un darrer capítol amb una compilació de propostes i reclamacions a les grans superfícies, que sintetitzen les demandes expressades per organitzacions de treballadores i treballadors del tot el món. El coordinador de la Campanya Roba Neta, l’Albert Sales, recorda a les empreses transnacionals que “la seva retòrica referent a responsabilitat social empresarial les obliga a donar resposta a les situacions de pobresa i d’explotació que viuen les persones que confeccionen els seus productes”.

La Campanya Roba Neta (CRN) és una coalició internacional d’ONG, organitzacions de persones consumidores, sindicats i altres entitats que treballen per la defensa dels drets laborals al sector tèxtil mundial. Va néixer als països Baixos el 1989, està activa a 14 països europeus i coopera amb grups de treballadores i treballadors del sector tèxtil organitzats arreu del món. A l’Estat Espanyol està coordinada per l’ONGD SETEM.

>> Informe complet en català (PDF 2,01 MB):

http://www.setem.cat/pdf/passeu_per_caixacat.pdf

>> Fotografies de la flash mob en alta resolució (àlbum web de Picasa):

http://picasaweb.google.es/setemcatalunya/FlashMobDePresentacioDeLInformePasseuPerCaixa#

portadaLa Campanya Roba Neta i presenten l’informe ‘Passeu per caixa. Les grans superfícies i les condicions laborals a la indústria de la confecció’, que analitza l’impacte de les grans superfícies i les condicions laborals que hi ha darrera de la roba que es ven en aquests establiments. L’acte serà el proper dimarts 1 de juny a les 19h. a la seu de SETEM Catalunya (C/Bisbe Laguarda, 4. Barcelona).

L’Informe analitza l’impacte de les grans superfícies i les condicions laborals que hi ha darrera de la roba que es ven en aquests establiments. Entre d’altres informacions, l’informe alerta que l’obertura d’una gran superfície suposa una pèrdua mitjana de 276 llocs de treball i el tancament de petits comerços en un radi de 12 quilòmetres. A la majoria de països productors de roba, el salari mínim legal o el salari mitjà en el sector es situa prop del 50% del que s’estima que hauria de ser un salari suficient per viure. El codi de conducta de Carrefour no estableix un nombre màxim d’hores de treball mentre que el de Wall-Mart fixa el màxim en 72 hores setmanals.

Presentació de l’informe ‘Passeu per caixa. Les grans superfícies i les condicions laborals a la indústria de la confecció’

Dia: Dimarts, 1 de juny

Hora: 19h.

Lloc: Seu de SETEM Catalunya. C/Bisbe Laguarda, 4. Metro L2 Sant Antoni. Veure mapa aquí

Amb la participació de:

PRESENTACIÓ DE L’INFORME

Albert Sales, coordinador de la Campanya Roba Neta a Catalunya

IMPACTES DE LES GRANS SUPERFÍCIES

Neus Garriga, membre de la campanya ‘Supermercats, no gràcies!’

SITUACIÓ LABORAL A LES GRANS SUPERFÍCIES

Pendent de confirmació

>>> Es lliurarà un exemplar de l’informe a les persones assistents. Es prega confirmar l’assistència fent clic aquí, a l’e-mail info@robaneta.org o bé al telèfon 934415335.
I pel matí… Desprèn-te de la teva targeta client!

El mateix dimarts 1 de juny, a les 12h., realitzarem una flash mob davant el Carrefour Express (Les Rambles, 113).Vine a entregar la teva targeta de supermercat a les estàtues humanes que et descobriran què s’amaga a la roba que es ven als supermercats. Fes còrrer la veu!

https://i0.wp.com/www.setem.cat/imagenes/testimoni1.jpg

https://i2.wp.com/www.setem.cat/imagenes/testimoni2.jpg

Sostenible.cat

Un estudi comparatiu entre els grans parcs comercials i els mercats municipals conclou que, en general, aquests darrers generen menys impacte ambiental. L’estudi s’ha presentat en el decurs del 1r Congrés de Mercats Municipals de Catalunya que s’ha celebrat el 17 de maig a l’Auditori Axa de Barcelona organitzat conjuntament pel Congrés l’Oficina de Mercats i Fires Locals de l’Àrea de Comerç de la Diputació de Barcelona, el Consorci de Comerç, Artesania i Moda de Catalunya de la Generalitat de Catalunya i l’Institut de Mercats Municipals de Barcelona (IMMB).

L’impacte ambiental dels parcs comercials és superior, efectivament, per culpa sobretot del gran consum energètic que genera la mobilitat que es realitza de manera massiva en vehicle privat. L’impacte dels mercats és inferior globalment i està més repartit entre energia i residus.  Jordi Oliver, doctor en Ciències Ambientals i director de l’estudi ha estat l’encarregat d’explicar aquestes i altres dades significatives.

L’estudi s’ha realitzat comparant diversos vectors ambientals associats a la compra d’una cistella estàndard a diversos mercats municipals i en un gran parc comercial. Pel que fa als primers, donada la presència de diferents tipologies s’ha optat per fer una mitjana entre mercats seleccionats del Baix Llobregat i del Vallès. El parc comercial triat és situat a l’autopista C-32 a Sant Boi i està configurat per 8 grans superfícies.

Energia
La unitat de mesura ha estat en aquest cas els kWh/ cistell que en el Parc Comercial ha donat la xifra de 1,7 i en els Mercats Municipals de 0.6. En conseqüència la compra de la cistella estàndard requereix 6 vegades més d’energia en la gran superfície que en el mercat. En canvi el transport dels treballadors consumeix lleugerament més energia en els mercats municipals respecte al parc comercial, això succeeix segons ha explicat Jordi Oliver  “perquè els parcs comercials tenen menys treballadors per superfície”

Però és en el transport dels clients on es troba el punt feble de la grans àrees i el gran avantatge dels mercats pel fet d’estar situats dins el teixit urbà. En aquest cas el consum energètic associat a la compra és 20 vegades superior en el parc comercial. Res sorprenent si atenem a la seva ubicació en un extrem del municipi que fa que els compradors hagin de recórrer una distància considerable. I també al fet que atrau compradors d’altres municipis.

L’estudi ha calculat també la petjada d’emissions de CO2 entre les dues tipologies comercials i de la comparació n’ha resultat l’emissió d’uns 3kg de CO2 per la compra de la cistella estàndard en un parc comercial i de 0,47 kg de CO2 en el cas dels mercats. La primera magnitud correspon,  aproximadament ,a recórrer 32 km en cotxe i la segona tan sols 4 km.

Oliver ha aportat algunes reflexions sobre les possibilitats de solucionar aquests problemes. Per als parcs comercials, ha indicat que el marge de solució és molt poc ja que ha vist “molt difícil modificar els hàbits dels clients a aquests centres perquè estan pensats expressament pel vehicle privat”. La petjada energètica més important dels mercats se l’emporta el consum d’energia realitzat en el propi establiment. Aquí Oliver ha dit que sí que havia possibilitats de millora “tot augmentant l’eficiència de les instal·lacions”. Tanmateix, segons la seva pròpia experiència, queda molt per fer ja que  “encara no s’han fet estudis quantitatius d’aquests sistemes i de vegades ni els mateixos gestors dels mercats els coneixen a fons”

Residus
En aquest aspecte el parc comercial també supera el mercat tradicional en impacte ambiental. Per cada compra, el primer genera 250 g de residus, mentre el segon en fa 102 g. Hi ha un matís, però, que cal assenyalar: en els mercats el pes de la bossa de plàstic és molt més important ja que representa el 25% dels residus mentre que en el parc comercial es redueix al 7%, una xifra que cal explicar per l’opció de la bossa reutilitzable de les grans superfícies però sobretot perquè en aquests espais la major part del gènere ja ve envasat. Per al director de l’estudi cal treballar en la línea de reduir les bosses de plàstic també en els mercats municipals

Fer front a la crisi
Jordi Oliver ha volgut subratllar en la seva intervenció que els mercats són -històricament i també en el moment actual- creadors de ciutat.  En aquest congrés aquesta idea s’ha expressat de diverses maneres i s’ha constatat el valor de la proximitat i relacional ja que el nombre de interaccions amb persones que un comprador realitza en el mercat és molt superior al de la gran superfície.  El debat s’ha centrat molt especialment en el moment econòmic i el potencial dels mercats municipals per fer front a la crisi.

Algunes opinions, tan dels ponents com del públic assistent, que ha pogut intervenir en diverses ocasions, han relativitzat la importància del preu però altres han remarcat que a mida que la situació econòmica es fa més difícil aquest factor cada vegada anirà pesant més.  També s’ha debatut la importància del producte fresc i la confiança que genera la producció propera. En aquesta discussió els representants dels comerciants i d’Unió de Pagesos han coincidit  en assenyalar que cal estar alerta perquè no es perdi el sector primari -pagesos i pescadors- ja que si no es perdria un dels principals atractius del mercat.

El congrés ha incorporat taules de treball simultànies sobre la relació dels comerciants amb l’administració local i sobre experiències i bones pràctiques comercials en els mercats municipals i ha finalitzat amb el lliurament de diplomes primer Postgrau en direcció i gestió de mercats municipals i la presentació del Master City Retail & Management.

Publicat 13/05/2010  a La Malla.cat

Un 25% de les quatre milions de tones de residus que es produeixen anualment a Catalunya són envasos

Quan anem a comprar ja no portem l’ampolla per reomplir-la, ni rebusquem entre els productes a granel, però aquestes petites accions podrien evitar-nos fins a un milió de tones de residus l’any, un cop ens desempalleguem dels envasos. I és que comprar en botigues de barri genera un 69% menys de residus que si es fa a supermercats o grans superfícies, segons un estudi presentat per l’Agència Catalana de Consum sobre la producció de residus associats al cistell del mercat i les mesures de prevenció per reduir-los

L’estudi s’ha fet a partir de la compra realitzada a 7 supermercats -Caprabo, Bonpreu, Condis, Consum, Marcadona, Dia, Suma-, i al mercat tradicional, representativa del 80% anual de la compra d ‘aliments i begudes que es fa a l’any a Catalunya, xifrada en 703 quilos per persones. En aquestes compres s’ha vist que bona part dels envasos són innecessaris i que responen només a necessitats de promoció i publicitat , i que és necessari redissenyar els envasos per fer-los més sostenibles.

El 5% del pes són envasos
Una altra dada que s’ha constatat és que encara que els envasos són reciclables en gran part, hi ha moltes diferències entre supermercats. En el cas de les begudes, utilitzar envasos de més d’un sol ús permetria reduir almenys un 40% els residus que es generen en el cistell del mercat, i el poder comprar a granel entorn del 10%. Conclou l’estudi que el 5% del pes de la compra de cada dia són envasos, i que a cap supermercat es pot comprar cap producte en envàs retornable.

Minimitzar l’impacte
El director de l’Agència, Jordi Anguera, ha explicat que els comerços locals contribueixen molt menys que els supermercats a les emissions de CO2 derivades dels envasos, i que aquesta diferència pot variar entre els 10 quilos anuals que es generen a botigues de barri als 50 que es produeixen en les grans superfícies. Sobre com es pot canviar aquesta situació, Anguera ha apuntat que ara treballaran amb tots els centres estudiats per intentar minimitzar l’impacte dels envasos i que pot haver-hi solucions mixtes com fer-ho de forma voluntària durant un marge de temps per emprendre els canvis necessaris o imposar una taxa.

Resum de l’estudi

Enllaç al vídeo de la notícia a BTV

Pàgina següent »