Avui que Lidl anuncia una inversió de 100 milions d’euros i la creació de 300 llocs de treball a Catalunya volem recordar quines són les activitats d’aquesta gran cadena alemanya i quines són les seves repercusions en les condicions de vida i de treball de molts milers de persones.

Podeu llegir sobre Lidl aquí:

Informe ‘Passeu per caixa’ sobre supermercats i drets laborals de la Campanya Roba Neta

Responsabilitat social empresarial i rentats de cara: a Lid li surt malament la jugada d’Albert Sales

 

Anuncis

Acció de presentació de l’informe “Passeu per caixa” a Manresa. Als pàrquings de Carrefour i de Lidl de Manresa.

Trobareu l’informe a:
http://setem.cat/pdf/passeu_per_caixacat.pdf

Més informació sobre l’informe i sobre les polítiques de les grans cadenes de distribució a:
http://robaneta.wordpress.com
http://www.robaneta.org
https://supermercatsnogracies.wordpress.com

Divendres dia 2 de juliol el grup anti-súpers de la Catalunya Central va organitzar una tarda d’acció i reflexió al voltant de l’inici de les rebaixes i de la publicació de l’informe “Passeu per caixa” de SETEM, en el qual es denuncia l’explotació laboral que hi ha darrera la roba sospitosament barata que es ven a les grans superfícies com Lidl i Carrefour.

L’acció va consistir en “empaperar” la massa de cotxes de clients aparcats als pàrkings del Carrefour i del Lidl de la perifèria de Manresa. Al parabrises de cada cotxe s’hi va col·locar el fulletó de contrapublicitat (que imita els fulletons promocionals de veritat) de les marques caricaturitzades “Correfour” i “Pidl”, on s’ironitza sobre les condicions laborals deplorables que han permès aquells preus ridículs. El grup de 12 activistes que hi van participar es va sorprendre de la rapidesa amb què es van fulminar el gruix de contra-fulletons malgrat les dimensions a priori intimidants del pàrking!

La part més reflexiva va tenir lloc a l’estiuenc pati de l’associació de consum responsable “L’Almàixera”, on l’Albert Sales, responsable de l’informe, va conduir una sucosa i lúcida xerrada més el posterior debat, els quals van començar pròpiament amb el contingut de l’informe per acabar passant per temes com la responsabilitat social corporativa, les marques blanques, la idoneïtat dels boicots, el poder real del “vot” del consumidor/a, les alternatives tèxtils locals i un projecte molt interessant de producció tèxtil a casa nostra, amb objectius d’inclusió social, que ens va presentar el pare del company Noè Mas.

El diari Regió7 li va fer una entrevista a l’Albert durant l’acció al pàrking del Carrefour, i s’han compromès a publicar-la més endavant. Esperem que tingui un efecte similar a l’article sobre “marques blanques, crisi i lluita pagesa” que va provocar una reacció del responsable de comunicació de Mercadona a Catalunya.

Descarrega’t l’informe complet en català (PDF 2,01 MB)

Fem hores extra cada dia. No queden registrades enlloc. Al full de salari només hi posen una o dues cada setmana
Treballadora d’una fàbric aproveïdora de roba de Tesco a Tiripur (Índia)

Ens fan treballar de les 9 del matí a la 1 de la mantinada. Això pot durar 30 dies seguits
Treballadora d’una fàbrica proveïdora de roba de Carrefour a Tirupur (Índia)

No podem ni parlar entre nosaltres dins de la fàbrica! És impensable dir la paraula sindicat
Operari d’una fàbrica proveïdora de Carrefour a l’Índia

Porto set anys vivint en una cosa amb 10 noies més… hem de dormir en petites habitacions de fusta sense ventilació. Amb el meu salari tot just pago el lloguer i una mica de menjar.
Treballadora d’una fàbrica proveïdora de Walmart i Carrefour a Sri Lanka

Les treballadores de les fàbriques proveïdores de Carrefour, Lidl i Aldi a Bangladesh cobren salaris d’entre 21 i 34 euros al mes

A l’Índia, els salaris de les treballadores que fan la roba per Carrefour, Lidl i Aldi, cobren entre 45 i 53 euros mensuals. L’alimentació bàsica de 4 persones requereix un inim de 45 euros mensuals.

Els encarregats utilitzen un llenguatge que no sabria reproduir, et fan sentir tan bruta que vols deixar la feina
Treballadora d’una fàbrica proveïdora de Carrefour i Lidl a Bangladesh

Com que som pobres, hem de treballar a la confecció. Si tinguéssim alternativa segur que no ho faríem.
Treballadora d’una fàbrica proveidora de Carrefour a Bangladesh

portadaLa Campanya Roba Neta i presenten l’informe ‘Passeu per caixa. Les grans superfícies i les condicions laborals a la indústria de la confecció’, que analitza l’impacte de les grans superfícies i les condicions laborals que hi ha darrera de la roba que es ven en aquests establiments. L’acte serà el proper dimarts 1 de juny a les 19h. a la seu de SETEM Catalunya (C/Bisbe Laguarda, 4. Barcelona).

L’Informe analitza l’impacte de les grans superfícies i les condicions laborals que hi ha darrera de la roba que es ven en aquests establiments. Entre d’altres informacions, l’informe alerta que l’obertura d’una gran superfície suposa una pèrdua mitjana de 276 llocs de treball i el tancament de petits comerços en un radi de 12 quilòmetres. A la majoria de països productors de roba, el salari mínim legal o el salari mitjà en el sector es situa prop del 50% del que s’estima que hauria de ser un salari suficient per viure. El codi de conducta de Carrefour no estableix un nombre màxim d’hores de treball mentre que el de Wall-Mart fixa el màxim en 72 hores setmanals.

Presentació de l’informe ‘Passeu per caixa. Les grans superfícies i les condicions laborals a la indústria de la confecció’

Dia: Dimarts, 1 de juny

Hora: 19h.

Lloc: Seu de SETEM Catalunya. C/Bisbe Laguarda, 4. Metro L2 Sant Antoni. Veure mapa aquí

Amb la participació de:

PRESENTACIÓ DE L’INFORME

Albert Sales, coordinador de la Campanya Roba Neta a Catalunya

IMPACTES DE LES GRANS SUPERFÍCIES

Neus Garriga, membre de la campanya ‘Supermercats, no gràcies!’

SITUACIÓ LABORAL A LES GRANS SUPERFÍCIES

Pendent de confirmació

>>> Es lliurarà un exemplar de l’informe a les persones assistents. Es prega confirmar l’assistència fent clic aquí, a l’e-mail info@robaneta.org o bé al telèfon 934415335.
I pel matí… Desprèn-te de la teva targeta client!

El mateix dimarts 1 de juny, a les 12h., realitzarem una flash mob davant el Carrefour Express (Les Rambles, 113).Vine a entregar la teva targeta de supermercat a les estàtues humanes que et descobriran què s’amaga a la roba que es ven als supermercats. Fes còrrer la veu!

https://i0.wp.com/www.setem.cat/imagenes/testimoni1.jpg

https://i2.wp.com/www.setem.cat/imagenes/testimoni2.jpg

Albert Sales i Campos
Coordinador de la Campanya Roba Neta a SETEM-Catalunya

“Impulsem el comerç amb justícia! Cada producte té una història. Per nosaltres les persones que hi ha darrera d’aquestes històries són importants. Lidl aposta per unes bones condicions laborals a nivell global. Per això, a Lidl, només contractem proveïdors seleccionats que poden demostrar la seva responsabilitat social. Ens oposem categòricament a qualsevol forma de treball infantil, i a la violació dels drets humans i dels drets laborals en la fabricació dels nostres productes. Garantim efectivament el compliment d’aquests estàndards”. Fullet publicitari de Lidl, finals de 2009.

A finals de l’any passat, l’empresa de distribució Lidl publicava un tríptic informatiu dirigit a les persones clientes dels seus establiments amb la declaració del paràgraf precedent. La distribució d’aquest paper s’emmarca en l’estratègia de Responsabilitat Social Empresarial que porta a càrrec l’empresa alemanya que disposa des de fa uns anys d’un codi de conducta laboral aplicable a totes les seves fàbriques productores arreu del món i que forma part de la iniciativa empresarial Business Social Compliance International (BSCI), associació d’empreses transnacionals que diu treballar pel compliment dels estàndards laborals internacionals.

La realitat a les fàbriques que produeixen per Lidl indica que aquestes declaracions i les polítiques de Responsabilitat de la firma es queden en el terreny de les bones intencions. Diverses investigacions realitzades per la Campanya Roba Neta internacional i l’informe Passeu per Caixa, la versió catalana del qual es presentarà a Barcelona el proper 1 de juny, mostren que les fàbriques proveïdores de Lidl mantenen als seus treballadors i treballadores en unes condicions totalment inacceptables que no respecten ni els estàndards laborals més bàsics ni el propi codi de conducta de l’empresa. L’informe presenta els resultats d’una investigació realitzada en fàbriques asiàtiques que treballen per cinc grans empreses de distribució comercial: Lidl, Aldi, Carrefour, Tesco i Walmart. En cap de les 31 factories analitzades, situades a Bangladesh, Sri Lanka, L’Índia i Tailàndia, es pagava el salari mínim legal per una jornada laboral normal. L’única manera d’accedir a aquest salari mínim era realitzar un nombre indeterminat d’hores extra. Malgrat tot, amb hores extra inclosa, els salaris a Bangladesh no superaven els 34 euros mensuals, a l’Índia no arribaven als 54 euros, i a Sri Lanka anaven dels 33 als 60 euros al mes. Cap d’aquests salaris s’equipara al cost de la cistella bàsica de productes de consum en aquests països i en tots els casos són el producte de jornades extenuants. Sobre la base d’aquestes situacions de pobresa i explotació, l’informe també posa de manifest la persecució a la que estan sotmeses les iniciatives sindicals en aquestes fàbriques.

broken_lidlUna investigació centrada específicament en fàbriques proveïdores de Lidl a Bangladesh ha servit a l’Agència de Consum d’Hamburg, a la Campanya Roba Neta alemanya i al Centre Europeu pels Drets Constitucionals i Humans (ECCHR en les seves sigles en anglès) per prendre accions legals contra Lidl per publicitat enganyosa. La investigació va demostrar que les persones treballadores de Bangla Desh produïen roba per Lidl en condicions descrites per elles mateixes com “inhumanes”. Segons Khorshed Alam, un dels principals artífex de la investigació: “Amb aquesta recerca no només s’exposa el rentat de cara social Lidl, també es demostra la ineficàcia d’iniciatives empresarials com el BSCI. Les grans empreses però, continuen utilitzant la pertinença a una iniciativa empresarial com una alternativa a l’adopció de mesures concretes per lluitar contra l’explotació laboral”.

El 14 d’abril, Lidl, que anteriorment s’havia negat a retirar la publicitat, va proposar un acord extrajudicial. En l’acord es van comprometre a suprimir les afirmacions referents a condicions justes de treball en els seus anuncis. Com a conseqüència de l’acord, l’empresa alemanya no podrà fer referència a la seva pertinença la Business Social Compliance Initiative (BSCI) en els fullets de la seva publicitat.

L’enfocament de la demanda és innovador en la mesura en que es centra en denunciar la manipulació de la informació que Lidl ofereix als consumidors i a les consumidores enlloc de posar l’èmfasi en la denúncia de les condicions laborals de les treballadores i posa de manifest la lamentable asimetria jurídica que permet que milions de persones visquin sota situacions d’explotació extrema i no hi hagi cap mecanisme per denunciar i processar les empreses, locals i transnacionals, que s’enriqueixen de la seva suor.

Més informació:

Campanya Roba Neta: http://robaneta.wordpress.com, http://www.robaneta.org

Informe Passeu per caixa:  Serà presentat el dia 1 de juny amb la participació de la Campanya Roba Neta i Supermercats, no gràcies!. Molt aviat us informarem del lloc i l’hora.

directe!cat – 24 de desembre de 2009

Unió de Pagesos (UP) ha formalitzat una denúncia a l’Agència Catalana del Consum contra Carrefour denunciant el fet que aquesta cadena de distribució comercialitza mel produïda a l’estranger sota el nom de ‘Producte de Catalunya’. A més, UP també ha denunciat davant l’OCU la presència d’antibiòtics ‘amb quantitats reduïdes però il·legals’ en diferents mels provinents d’altres països, especialment de la Xina, i que comercialitzaven Carrefour i LIDL, tot i que aquests establiments ja han retirat aquests productes del lineal de compra. L’organització agrària ha iniciat avui una campanya contra les ‘males’ pràctiques que segons el sindicat segueix la gran distribució amb alguns productes agraris.

Unió de Pagesos ha començat aquest dimecres una campanya per denunciar les ‘males’ pràctiques que segueix la gran distribució a l’hora de comercialitzar productes agroalimentaris, especialment fruita, hortalisses i mel. UP denuncia que la legislació actual deixa clares quines informacions han d’acompanyar els productes al punt de venda per informar el consumidor. Tot i això, ‘són moltes les grans superfícies de distribució que l’incompleixen’, ja sigui per omissió o tergiversant-ne el contingut o la procedència.

El sindicat ha posat en marxa una adreça de correu electrònic, consum@uniopagesos.org, on consumidors i productors poden fer arribar informacions o denúncies al sindicat agrari sobre possibles incompliments en relació a la legislació sobre determinats productes agroalimentaris.

UP recorda que el consumidor té dret a estar informat sobre els productes que consumeix i, en el cas de les fruites i hortalisses té dret a conèixer-ne la procedència, qualitat i preu. La legislació també impedeix la venda de fruita en mal estat tot i que segons el sindicat cadenes com Carrefour ho estan incomplint.

Denúncia a Carrefour

En roda de premsa, Unió de Pagesos ha denunciat les pràctiques seguides per Carrefour en la venda d’algunes mels que ven com a produïdes a Catalunya quan realment provenen d’altres països. El responsable nacional del sector apícola d’UP, Antoni Miquel Aresté, ha recordat que la legislació europea obliga als establiments a referenciar de forma ‘exhaustiva i veraç’ l’origen de la mel. Unió de Pagesos va detectar a Carrefour de Lleida la presència de mels produïdes a l’estranger etiquetades al lineal de compra com a ‘Producte de Catalunya’. Així, l’organització es va adonar de la presència de mels de les marques ‘Granja San Francisco’ i ‘Luna de Miel’, les quals, segons Aresté no o no només contenen mel produïda a Catalunya. A més, l’etiqueta dels propis productes ja contradiu el rètol indicatiu de Carrefour, segons Aresté.

L’organització agrària també ha denunciat la venda al Carrefour de Lleida de pomes que tampoc compleixen amb la normativa, segons el sindicat. UP va trobar pomes que es venen com a segona categoria, entre 65 i 70 de calibre, quan ‘el 63% de la fruita no compleix el paràmetre de ser superior de 65’.

Des d’UP, també denuncien la presència al lineal de Carrefour Lleida de fruita amb deficiències en la pell. El responsable de la fruita dolça d’UP, Raül Sales, ha criticat que en una zona com Lleida on es produeix fruita de qualitat, el consumidor pugui trobar productes que incompleixen les normatives vigents. Així, ha explicat que mentre Carrefour ven el quilo d’aquestes pomes a 0,99 euros, el pagès no les podria vendre sinó a la indústria tranformadora per uns 3 cèntims.

Antibiòtics en algunes mels envasades
Arran d’una denúncia formalitzada també per Unió de Pagesos, l’OCU ha alertat de la presència d’antibiòtics en algunes mels i també en algunes gambes. En concret, va detectar ‘quantitats reduïdes però il·legals’ d’antibiòtics en la mel ‘Marlene Mil Flores de LIDL, a la ‘Miel Mil Flores’ de Carrefour, ambdues amarques blanques, i en la mel mil flors de la marca ‘Luna de Miel’. L’OCU també va detectar antibiòtics en la gamba pelada congelada ‘Aliada’ que comercialitza el Corte Inglés.

L’OCU ha alertat que les quantitats detectades, tot i ser il·legals no suposen cap perill pel consum humà però sí que reconeix que el seu consum, a llarg termini, pot derivar en una reducció de les resistències bacterianes, especialment en els nens. Segons l’organització de consumidors, aquests productes ja han estat retirats dels lineals de compra.