Excel·lent reportatge al 30 minuts emès el 4 de desembre sobre el malbaratament d’aliments.

Podeu veure’l en línia fins a l’11 de desembre aquí:

http://www.tv3.cat/30minuts/reportatges/1823/El-menjar-que-llencem

Un mapa conceptual interactiu sobre els mites i els impactes de les grans cadenes de distribució. Pot servir de guió per fer xerrades i presentacions amb els vostres grups locals (fes clic a la imatge)

Font: http://esthervivas.wordpress.com

El Mas Guinardó va acollir, el passat 30 d’abril, les 3res Jornades de consum organitzades per EcoRocaguinarda  i MamaGuinarda dedicades a analitzar l’impacte dels supermercats en diferents àmbits. Esther Vivas, activista i autora de “Supermercados, no gracias”; Dorte Froreich, naturòpata; i Ignasi Dies, químic i autor de “El model alimentari actual” van ser els ponents a les jornades.

Intervenció d’Esther Vivas. L’impacte dels supermercats en la producció agrària, els drets laborals, el medi ambient, el model de consum i les alternatives que es proposen des de la sobirania alimentària i el consum crític. Escoltar intervenció aquí.

Intervenció de Dorte Froreich. La dieta industrialitzada del supermercat versus la “dieta ancestral”. Som conscients de com ens alimentem? Escoltar intervenció aquí.

Intervenció d’Ignasi Dies. Els supermercats, darrer graó de la cadena alimentària industrial. Eines per sobreviure a les tècniques enganyoses de màrqueting nutricional i alternatives per prescindir dels aliments farcits d’additius. Escoltar intervenció aquí.

Las Grandes Cadenas de Distribución: El neoliberalismo oculto en nuestra vida cotidiana.

Una acción rutinaria como esperar el transporte público, puede terminar dando elementos para analizar las transformaciones culturales producidas por la presencia de Grandes Superficies y Cadenas de Supermercados: Los buses y busetas no indican su transitar por barrios y calles, sino que sus rutas señalan si pasan por frente a un almacén de la cadena Carrefour o Éxito, por ejemplo.

Otro elemento interesante tiene que ver con las transformaciones en el lenguaje y los significados dados a las palabras. En Bogotá, es normal referirse al dueño del minimercado de barrio o al tendero con la expresión “vecino”, con lo cual se identifica a esta persona como parte del entorno más próximo y cotidiano, habitante del barrio, de la cuadra, etc., con un aire de familiaridad si se quiere. Como parte de su proceso de expansión el grupo Éxito ha venido implementando los supermercados “Éxito Vecino”, modelo con un tamaño mucho menor al de los grandes almacenes y que tiene por finalidad hacerse a los clientes de localidades y sectores no centrales o cercanos a una gran superficie de dicha compañía.

(més…)

elPeriódico.cat. JOSEP M. BERENGUERAS / Barcelona

El creixement de les vendes dels productes de la distribució els últims anys és espectacular. La crisi i el canvi d’hàbits del consumidor han impulsat aquests articles econòmics fins a una quota per sobre del 40%, quan fa poc més de tres anys representaven el 30%. No obstant, i després d’arribar a màxims històrics a Espanya al mes de maig, les marques blanques acumulen tres mesos de descensos -encara que lleus- de quota, a causa de les agressives campanyes de les marques més conegudes i el retorn als productes clàssics d’un grup de consumidors.

El gener d’aquest any, la marca blanca tenia una quota de mercat en valor del 38,2%, segons dades de la consultora Symphony IRI. Al febrer va arribar al 39,8%, mentre que al maig es va catapultar fins al màxim de la sèrie, el 40,4% del total de les vendes. No obstant, a partir de llavors aquests productes han vist com el seu mercat es reduïa: al juny van baixar al 40,3%; al juliol, al 39,8%, i a l’agost, al 39,7%.

«El creixement de la marca blanca no ha sigut només una mesura conscient per evitar la crisi, sinó que ha sigut conseqüència del fet que els ciutadans han anat provant nous productes. Basant-nos en això, i en el que ha passat a Alemanya, sembla que hauríem d’estar aproximant-nos al final del creixement d’aquesta part de l’oferta, ja que alguns consumidors ja estan tornant enrere», explica el professor d’Esade Gerard Costa. «S’està començant a entreveure un indici de possible saturació. La marca blanca únicament presenta increments de quota als supermercats grans», assenyala Maribel Suárez, directora de màrqueting de Symphony IRI.

Part de la responsabilitat del descens de vendes de les marques de la distribució la tenen els seus rivals, les firmes líders, que han contra-atacat amb la seva mateixa arma: el preu. Grans marques han iniciat importants campanyes publicitàries i aplicat descomptes per poder recuperar terreny. «Alguns grans fabricants han reconegut implícitament que amb la mateixa marca i producte es poden aportar rebaixes de preus», explica Costa. Danone regala un iogurt pel mateix preu, Coca-Cola ofereix un 15% més de contingut i Procter & Gamble ha apostat per Ariel, Don Limpio i Dodot en format bàsic.

RETORN ALS ORÍGENES / No obstant, apunten fonts d’una important cadena de supermercats, hi ha consumidors que «comencen a tornar a poc a poc als productes de tota la vida». «Ja detectem entre un 25% i un 35% dels consumidors que s’han cansat d’estalviar. Amb la crisi, van canviar d’hàbits pel que pogués passar, però ja ens han dit que per Nadal tornaran a fer la despesa de sempre», assegura Costa. «Són clients que han provat els productes fabricats per les cadenes de súper, els han consumit durant un temps, però el que realment volen fer és tornar a la seva marca de sempre», afegeix.

Costa recorda que una bona part de la causa del creixement de les marques de la distribució la tenen les cadenes: «Si Mercadona creix, la marca blanca també creix». «Ens falta veure què farà Carrefour. Si decideix posicionar-se en els productes propis, la quota de la marca blanca tornarà a pujar; però si aposta, com ha fet a França, per la qualitat, guanyaran vendes les marques principals», afegeix.

Sostenible.cat

Un estudi comparatiu entre els grans parcs comercials i els mercats municipals conclou que, en general, aquests darrers generen menys impacte ambiental. L’estudi s’ha presentat en el decurs del 1r Congrés de Mercats Municipals de Catalunya que s’ha celebrat el 17 de maig a l’Auditori Axa de Barcelona organitzat conjuntament pel Congrés l’Oficina de Mercats i Fires Locals de l’Àrea de Comerç de la Diputació de Barcelona, el Consorci de Comerç, Artesania i Moda de Catalunya de la Generalitat de Catalunya i l’Institut de Mercats Municipals de Barcelona (IMMB).

L’impacte ambiental dels parcs comercials és superior, efectivament, per culpa sobretot del gran consum energètic que genera la mobilitat que es realitza de manera massiva en vehicle privat. L’impacte dels mercats és inferior globalment i està més repartit entre energia i residus.  Jordi Oliver, doctor en Ciències Ambientals i director de l’estudi ha estat l’encarregat d’explicar aquestes i altres dades significatives.

L’estudi s’ha realitzat comparant diversos vectors ambientals associats a la compra d’una cistella estàndard a diversos mercats municipals i en un gran parc comercial. Pel que fa als primers, donada la presència de diferents tipologies s’ha optat per fer una mitjana entre mercats seleccionats del Baix Llobregat i del Vallès. El parc comercial triat és situat a l’autopista C-32 a Sant Boi i està configurat per 8 grans superfícies.

Energia
La unitat de mesura ha estat en aquest cas els kWh/ cistell que en el Parc Comercial ha donat la xifra de 1,7 i en els Mercats Municipals de 0.6. En conseqüència la compra de la cistella estàndard requereix 6 vegades més d’energia en la gran superfície que en el mercat. En canvi el transport dels treballadors consumeix lleugerament més energia en els mercats municipals respecte al parc comercial, això succeeix segons ha explicat Jordi Oliver  “perquè els parcs comercials tenen menys treballadors per superfície”

Però és en el transport dels clients on es troba el punt feble de la grans àrees i el gran avantatge dels mercats pel fet d’estar situats dins el teixit urbà. En aquest cas el consum energètic associat a la compra és 20 vegades superior en el parc comercial. Res sorprenent si atenem a la seva ubicació en un extrem del municipi que fa que els compradors hagin de recórrer una distància considerable. I també al fet que atrau compradors d’altres municipis.

L’estudi ha calculat també la petjada d’emissions de CO2 entre les dues tipologies comercials i de la comparació n’ha resultat l’emissió d’uns 3kg de CO2 per la compra de la cistella estàndard en un parc comercial i de 0,47 kg de CO2 en el cas dels mercats. La primera magnitud correspon,  aproximadament ,a recórrer 32 km en cotxe i la segona tan sols 4 km.

Oliver ha aportat algunes reflexions sobre les possibilitats de solucionar aquests problemes. Per als parcs comercials, ha indicat que el marge de solució és molt poc ja que ha vist “molt difícil modificar els hàbits dels clients a aquests centres perquè estan pensats expressament pel vehicle privat”. La petjada energètica més important dels mercats se l’emporta el consum d’energia realitzat en el propi establiment. Aquí Oliver ha dit que sí que havia possibilitats de millora “tot augmentant l’eficiència de les instal·lacions”. Tanmateix, segons la seva pròpia experiència, queda molt per fer ja que  “encara no s’han fet estudis quantitatius d’aquests sistemes i de vegades ni els mateixos gestors dels mercats els coneixen a fons”

Residus
En aquest aspecte el parc comercial també supera el mercat tradicional en impacte ambiental. Per cada compra, el primer genera 250 g de residus, mentre el segon en fa 102 g. Hi ha un matís, però, que cal assenyalar: en els mercats el pes de la bossa de plàstic és molt més important ja que representa el 25% dels residus mentre que en el parc comercial es redueix al 7%, una xifra que cal explicar per l’opció de la bossa reutilitzable de les grans superfícies però sobretot perquè en aquests espais la major part del gènere ja ve envasat. Per al director de l’estudi cal treballar en la línea de reduir les bosses de plàstic també en els mercats municipals

Fer front a la crisi
Jordi Oliver ha volgut subratllar en la seva intervenció que els mercats són -històricament i també en el moment actual- creadors de ciutat.  En aquest congrés aquesta idea s’ha expressat de diverses maneres i s’ha constatat el valor de la proximitat i relacional ja que el nombre de interaccions amb persones que un comprador realitza en el mercat és molt superior al de la gran superfície.  El debat s’ha centrat molt especialment en el moment econòmic i el potencial dels mercats municipals per fer front a la crisi.

Algunes opinions, tan dels ponents com del públic assistent, que ha pogut intervenir en diverses ocasions, han relativitzat la importància del preu però altres han remarcat que a mida que la situació econòmica es fa més difícil aquest factor cada vegada anirà pesant més.  També s’ha debatut la importància del producte fresc i la confiança que genera la producció propera. En aquesta discussió els representants dels comerciants i d’Unió de Pagesos han coincidit  en assenyalar que cal estar alerta perquè no es perdi el sector primari -pagesos i pescadors- ja que si no es perdria un dels principals atractius del mercat.

El congrés ha incorporat taules de treball simultànies sobre la relació dels comerciants amb l’administració local i sobre experiències i bones pràctiques comercials en els mercats municipals i ha finalitzat amb el lliurament de diplomes primer Postgrau en direcció i gestió de mercats municipals i la presentació del Master City Retail & Management.

Publicat 13/05/2010  a La Malla.cat

Un 25% de les quatre milions de tones de residus que es produeixen anualment a Catalunya són envasos

Quan anem a comprar ja no portem l’ampolla per reomplir-la, ni rebusquem entre els productes a granel, però aquestes petites accions podrien evitar-nos fins a un milió de tones de residus l’any, un cop ens desempalleguem dels envasos. I és que comprar en botigues de barri genera un 69% menys de residus que si es fa a supermercats o grans superfícies, segons un estudi presentat per l’Agència Catalana de Consum sobre la producció de residus associats al cistell del mercat i les mesures de prevenció per reduir-los

L’estudi s’ha fet a partir de la compra realitzada a 7 supermercats -Caprabo, Bonpreu, Condis, Consum, Marcadona, Dia, Suma-, i al mercat tradicional, representativa del 80% anual de la compra d ‘aliments i begudes que es fa a l’any a Catalunya, xifrada en 703 quilos per persones. En aquestes compres s’ha vist que bona part dels envasos són innecessaris i que responen només a necessitats de promoció i publicitat , i que és necessari redissenyar els envasos per fer-los més sostenibles.

El 5% del pes són envasos
Una altra dada que s’ha constatat és que encara que els envasos són reciclables en gran part, hi ha moltes diferències entre supermercats. En el cas de les begudes, utilitzar envasos de més d’un sol ús permetria reduir almenys un 40% els residus que es generen en el cistell del mercat, i el poder comprar a granel entorn del 10%. Conclou l’estudi que el 5% del pes de la compra de cada dia són envasos, i que a cap supermercat es pot comprar cap producte en envàs retornable.

Minimitzar l’impacte
El director de l’Agència, Jordi Anguera, ha explicat que els comerços locals contribueixen molt menys que els supermercats a les emissions de CO2 derivades dels envasos, i que aquesta diferència pot variar entre els 10 quilos anuals que es generen a botigues de barri als 50 que es produeixen en les grans superfícies. Sobre com es pot canviar aquesta situació, Anguera ha apuntat que ara treballaran amb tots els centres estudiats per intentar minimitzar l’impacte dels envasos i que pot haver-hi solucions mixtes com fer-ho de forma voluntària durant un marge de temps per emprendre els canvis necessaris o imposar una taxa.

Resum de l’estudi

Enllaç al vídeo de la notícia a BTV