gener 2010


Diario Público – 14 de enero de 2010

Un simple viaje desde el campo al supermercado provoca que los alimentos se encarezcan un 490%, de modo que el diferencial medio entre origen y destino se incrementó un 9% con respecto a 2008, cuando la diferencia entre lo que le pagan al agricultor y lo que cobran las grandes cadenas de distribución ya era de un 450%.

Así lo refleja el balance anual del Índice de Precios en Origen y Destino de los Alimentos (IPOD), elaborado por la Coordinadora de Organizaciones de Agricultores y Ganaderos (COAG) y las organizaciones de consumidores UCE y Ceaccu.

Según estos datos, en 2009 la renta agraria descendió un 5,3% y los precios pagados por el consumidor fueron más bajos. “Los precios en el campo están por los suelos y los márgenes comerciales por las nubes. Las producciones agrarias no están generado valor añadido para los agricultores y ganaderos, pero sí importantes beneficios para otros eslabones de la cadena, caso de las grandes cadenas de distribución”, sostuvo el responsable de Mercados Agrarios de COAG, Miguel Padilla.

Por meses, cabe destacar la escalada del IPOD en el inicio de la época estival. En junio y julio, las diferencias entre el campo y el hogar alcanzaron su máximo histórico, al pagar 6 veces más por los productos.

En 2008 también se dio esta tendencia, y así los meses de verano acumularon los márgenes más escandalosos. “Y es que la gran distribución hace su agosto en estos meses ante un mayor consumo de fruta”, puntualizó Padilla.

Las patatas se encarecen un 1.483%

Había un dicho en España que decía que las patatas son la carne de los pobres, por su valor alimenticio y su menor precio. Pues el consumidor paga un 1.483% más por este producto que lo que vale en el campo. No es el único alimento con margenes escandalosos: Los tomates (1.026% en julio del mismo año), zanahorias (1.225% en diciembre), melones (1.400% en julio), sandías (1.717% en julio) pepino (1.500% en mayo), limones (1,167% en mayo) y calabacín (1.006% en mayo), fueron los alimentos que más se encarecieron en el viaje de la huerta a la mesa.

En ganadería, la carne de cerdo (500% de media) y la ternera, (425% de media) lideraron el ranking.

La UE quiere poner manos en el asunto

En el Consejo de Ministros de Agricultura de la UE de la próxima semana, los ministros de los 27 abordarán el tema de la cadena de valor de los alimentos y posibles medidas para que los agricultores puedan participar más y mejor en el precio final que adquieren los productos agrarios. COAG ha pedido a la ministra Elena Espinosa modificaciones normativas para conseguir una mayor transparencia en la cadena agroalimentaria en aras de garantizar unos precios justos, por encima de costes, para todos los agentes que participan en el proceso.

“El Parlamento y Comisión Europea han reconocido el abuso de poder de la gran distribución en la cadena agroalimentaria; es hora de que los gobiernos tomen decisiones para acabar con la indefensión de productores y consumidores. Además, deben abordar el problema de fondo: la desregulación de los mercados, caldo de cultivo para que la gran distribución campe a sus anchas e imponga condiciones y precios a los eslabones más débiles”, concluyó el portavoz de COAG.

Anuncis

Albert Sales i Campos
Coordinador de la Campanya Roba Neta a SETEM-Catalunya
versión en castellano en Rebelión (clic aquí)

En un inici de 2010 especialment fred, la firma sueca H&M i la cadena de distribució nord-americana Walmart s’han vist obligades a justificar-se davant la publicació d’una article compromès al NY Times. Una estudiant de treball social va trobar piles de roba a les escombraries del carrer 35, ben a prop dels establiments comercials que les dues grans empreses tenen a Manhattan i ho va fer saber al popular diari. Les peces de roba trobades han resultat ser articles no venuts que s’han estripat de manera que no puguin ser utilitzats o recuperats dels contenidors. Estudiants, premsa i entitats benèfiques ja han mostrat la seva indignació. Fins i tot els “fans d’H&M” a Facebook – que són gairebé un milió i mig –  han mostrat el seu descontent i han demanat explicacions a la marca de moda. En una ciutat on un terç de la població pateix penúries econòmiques i on cada any el fred mata un bon nombre de persones sense sostre, la destrucció de la roba no venuda ha resultat indignant per molta gent.

Els departaments de responsabilitat social d’ambdues empreses s’han espavilat a remarcar que es tracta d’un incident anecdòtic que s’haurà d’investigar, i han recordat en declaracions a la premsa el seu compromís amb les persones desafavorides i els quilos de roba que cada any donen per la beneficència; com si desfer-se dels excedents de producció vestint a les persones que mai entraran a les seves botigues o enviant contenidors de roba d’última moda a l’Àfrica fos un exemple de d’aquesta “responsabilitat”.

Sí que és indignant que es llenci allò que no es ven i donar-li a un article que s’ha produït de forma innecessària un destí del tot inútil. Però també ens hauria d’indignar la irresponsabilitat de les empreses transnacionals que s’enriqueixen a base d’imposar quotes de producció inhumanes a treballadores que guanyen salaris miserables. La majoria dels proveïdors de les cadenes de distribució com Walmart o de les firmes de moda com H&M són fàbriques situades a països on les persones treballadores difícilment poden organitzar-se per defensar els seus drets. Les empreses transnacionals imposen a aquests proveïdors uns terminis d’entrega cada cop més curts i uns preus cada cop més baixos, sota l’amenaça d’encarregar la producció a altres fabricants en cas de no complir amb les seves exigències. No són els empresaris els que assumeixen els costos derivats dels encàrrecs imprevisibles i de les les preses de les empreses internacionals. La inseguretat es trasllada a les treballadores en forma d’hores extres excessives – que s’imposen sense avís previ –  i de salaris miserables.

El temps que passa entre la decisió de produir un determinat model de samarreta i la seva venda a una botiga de Nova York, Paris o Barcelona és cada cop més curt. La rapidesa suposa per a les marques internacionals un estalvi de costos d’emmagatzematge i una reducció dels riscos que tradicionalment acompanyaven els negocis de producció i comercialització. Si les camises de color verd no es venen prou bé però l’estoc es petit no passa res, però si en tenen magatzems ple les pèrdues es multipliquen.

Tot i les esmentades pràctiques de subministrament “just on time” o “eficient consumer response”, les enormes maquinàries transnacionals de distribució encara cometen petites errades de càlcul i es troben amb mercaderies que no obtenen la sortida comercial esperada. Aquests excedents representen un petit percentatge de la producció total però, donades les xifres d’aquests grans monstres empresarials, són grans muntanyes de peces de roba. El seu destí no és pas l’abocador sinó mercats preus més reduïts, com les rebaixes o els outlets. D’aquesta manera, acaben vestint amb els seus productes persones consumidores que no estaven disposades a pagar el que se’ls demanava en primera instància, acaparant una nova porció de mercat.

Sigui a principi de temporada o en època de rebaixes, són un petit grapat d’empreses transnacionals les que abasteixen amb la seva roba els armaris de tot el món. La seva lògica és que producció i venta segueixin el mateix ritme, un ritme cada cop més ràpid però sincronitzat amb la màxima precisió, i si la màquina pateix petits desajustaments sempre hi haurà persones pobres que, excloses del mercat laboral per les pròpies transnacionals, podran vestir-se amb allò que no ha volgut ningú més…

http://robaneta.wordpress.com

directe!cat – 24 de desembre de 2009

Unió de Pagesos (UP) ha formalitzat una denúncia a l’Agència Catalana del Consum contra Carrefour denunciant el fet que aquesta cadena de distribució comercialitza mel produïda a l’estranger sota el nom de ‘Producte de Catalunya’. A més, UP també ha denunciat davant l’OCU la presència d’antibiòtics ‘amb quantitats reduïdes però il·legals’ en diferents mels provinents d’altres països, especialment de la Xina, i que comercialitzaven Carrefour i LIDL, tot i que aquests establiments ja han retirat aquests productes del lineal de compra. L’organització agrària ha iniciat avui una campanya contra les ‘males’ pràctiques que segons el sindicat segueix la gran distribució amb alguns productes agraris.

Unió de Pagesos ha començat aquest dimecres una campanya per denunciar les ‘males’ pràctiques que segueix la gran distribució a l’hora de comercialitzar productes agroalimentaris, especialment fruita, hortalisses i mel. UP denuncia que la legislació actual deixa clares quines informacions han d’acompanyar els productes al punt de venda per informar el consumidor. Tot i això, ‘són moltes les grans superfícies de distribució que l’incompleixen’, ja sigui per omissió o tergiversant-ne el contingut o la procedència.

El sindicat ha posat en marxa una adreça de correu electrònic, consum@uniopagesos.org, on consumidors i productors poden fer arribar informacions o denúncies al sindicat agrari sobre possibles incompliments en relació a la legislació sobre determinats productes agroalimentaris.

UP recorda que el consumidor té dret a estar informat sobre els productes que consumeix i, en el cas de les fruites i hortalisses té dret a conèixer-ne la procedència, qualitat i preu. La legislació també impedeix la venda de fruita en mal estat tot i que segons el sindicat cadenes com Carrefour ho estan incomplint.

Denúncia a Carrefour

En roda de premsa, Unió de Pagesos ha denunciat les pràctiques seguides per Carrefour en la venda d’algunes mels que ven com a produïdes a Catalunya quan realment provenen d’altres països. El responsable nacional del sector apícola d’UP, Antoni Miquel Aresté, ha recordat que la legislació europea obliga als establiments a referenciar de forma ‘exhaustiva i veraç’ l’origen de la mel. Unió de Pagesos va detectar a Carrefour de Lleida la presència de mels produïdes a l’estranger etiquetades al lineal de compra com a ‘Producte de Catalunya’. Així, l’organització es va adonar de la presència de mels de les marques ‘Granja San Francisco’ i ‘Luna de Miel’, les quals, segons Aresté no o no només contenen mel produïda a Catalunya. A més, l’etiqueta dels propis productes ja contradiu el rètol indicatiu de Carrefour, segons Aresté.

L’organització agrària també ha denunciat la venda al Carrefour de Lleida de pomes que tampoc compleixen amb la normativa, segons el sindicat. UP va trobar pomes que es venen com a segona categoria, entre 65 i 70 de calibre, quan ‘el 63% de la fruita no compleix el paràmetre de ser superior de 65’.

Des d’UP, també denuncien la presència al lineal de Carrefour Lleida de fruita amb deficiències en la pell. El responsable de la fruita dolça d’UP, Raül Sales, ha criticat que en una zona com Lleida on es produeix fruita de qualitat, el consumidor pugui trobar productes que incompleixen les normatives vigents. Així, ha explicat que mentre Carrefour ven el quilo d’aquestes pomes a 0,99 euros, el pagès no les podria vendre sinó a la indústria tranformadora per uns 3 cèntims.

Antibiòtics en algunes mels envasades
Arran d’una denúncia formalitzada també per Unió de Pagesos, l’OCU ha alertat de la presència d’antibiòtics en algunes mels i també en algunes gambes. En concret, va detectar ‘quantitats reduïdes però il·legals’ d’antibiòtics en la mel ‘Marlene Mil Flores de LIDL, a la ‘Miel Mil Flores’ de Carrefour, ambdues amarques blanques, i en la mel mil flors de la marca ‘Luna de Miel’. L’OCU també va detectar antibiòtics en la gamba pelada congelada ‘Aliada’ que comercialitza el Corte Inglés.

L’OCU ha alertat que les quantitats detectades, tot i ser il·legals no suposen cap perill pel consum humà però sí que reconeix que el seu consum, a llarg termini, pot derivar en una reducció de les resistències bacterianes, especialment en els nens. Segons l’organització de consumidors, aquests productes ja han estat retirats dels lineals de compra.

directe!cat – 29 de desembre de 2009

El director gerent de l’Associació Catalana d’Organitzacions de Productors de Fruita Catalònia Qualitat, Manel Simon, ha presentat aquest dimarts a l’Agència Catalana de Consum a Lleida una denúncia contra Carrefour per vendre suposadament fruita de mala qualitat que incomplia la normativa europea. Segons Simon, fa dues setmanes que pagesos i socis de l’entitat es queixen d’aquesta situació ‘intolerable’ i per tant, van decidir anar a comprar a la superfície comercial quatre quilos de poma. Després d’analitzar-los, van comprovar que incomplia tota la normativa de qualitat europea.

Entre d’altres aspectes criticables des del punt de vista de l’entitat denunciant, la fruita estava en mal estat, fins i tot podrida, i etiquetada com a una categoria superior a la real.

Catalònia Qualitat, que va enviar a Carrefour una còpia de la denúncia, demana a les administracions que actuïn amb contundència davant aquestes pràctiques ja que ‘no es pot permetre vendre fruita de mala qualitat i a més amb l’etiqueta de Lleida’. Això el que fa, lamenta Simon, és desprestigiar la qualitat d’una fruita reconeguda a nivell europeu.

Joan Tort, Diari Avui, 28 de desembre de 2009

La pagesia tem un altre any nefast si no es controla la gran distribució. Els productors de fruita cobren la meitat del preu que rebien el 2008.

Alguna cosa haurà de canviar aquest 2010 si es vol mantenir viu el sector agrari. I és que diferents productors consultats no veuen, ara per ara, cap “brot verd”. És més, la percepció és molt pessimista per una aguda crisi de preus en la qual la UE, l’Estat i la Generalitat poca cosa han fet.

Els pagesos denuncien que les administracions prefereixen donar marge al mercat per a la seva autoregulació, malgrat que aquest últim any la gran distribució ha fet el que ha volgut. Afegeixen que no disposen de recursos per invertir i menys encara per a la recerca.

Portaveus de diversos sectors apunten a un manteniment d’aquesta crisi de preus en què tots els subsectors venen collites i bestiar per sota dels costos de producció.

La descapitalització, la manca de crèdit, l’augment de costos, la importació desmesurada de països tercers i sense els mateixos controls que al mercat europeu dibuixen un trist panorama per al 2010.

Raül Sales, responsable de fruita d’Unió de Pagesos, explica que, al marge de la incògnita sobre la propera collita, “serà impossible remuntar preus, tot i que no hi ha estocs, si els governs no fan res per evitar les males pràctiques de la gran distribució”. Afegeix que estan començant a cobrar la producció d’enguany i que “en préssec i nectarina resulta la meitat que l’any anterior”, és a dir, que de cobrar 55 o 60 cèntims per quilo s’ha passat a 27 o 30 cèntims. En poma, cobren de 17 a 24 cèntims, “que és absolutament ruïnós”, segons Sales.

Jaume Pedrós, del sector farratger d’UP, alerta d’una caiguda de preus per la competència dels EUA i la reducció de cabana ramadera. Josep Panadés, president de Cebacat, manifesta que els costos han pujat un 54% en cinc anys i que han perdut un 30% de la collita per exigències de mercat i pèrdues climatològiques.

Juan Pedro Florido, de càrniques El Pozo, ha rebut el premi Pronosporc de Mercolleida al millor analista de 2009 i augura que el segon semestre el porcí recuperarà consum, però que els preus no pujaran més d’un 4%.