Descarrega’t l’informe complet en català (PDF 2,01 MB)

Fem hores extra cada dia. No queden registrades enlloc. Al full de salari només hi posen una o dues cada setmana
Treballadora d’una fàbric aproveïdora de roba de Tesco a Tiripur (Índia)

Ens fan treballar de les 9 del matí a la 1 de la mantinada. Això pot durar 30 dies seguits
Treballadora d’una fàbrica proveïdora de roba de Carrefour a Tirupur (Índia)

No podem ni parlar entre nosaltres dins de la fàbrica! És impensable dir la paraula sindicat
Operari d’una fàbrica proveïdora de Carrefour a l’Índia

Porto set anys vivint en una cosa amb 10 noies més… hem de dormir en petites habitacions de fusta sense ventilació. Amb el meu salari tot just pago el lloguer i una mica de menjar.
Treballadora d’una fàbrica proveïdora de Walmart i Carrefour a Sri Lanka

Les treballadores de les fàbriques proveïdores de Carrefour, Lidl i Aldi a Bangladesh cobren salaris d’entre 21 i 34 euros al mes

A l’Índia, els salaris de les treballadores que fan la roba per Carrefour, Lidl i Aldi, cobren entre 45 i 53 euros mensuals. L’alimentació bàsica de 4 persones requereix un inim de 45 euros mensuals.

Els encarregats utilitzen un llenguatge que no sabria reproduir, et fan sentir tan bruta que vols deixar la feina
Treballadora d’una fàbrica proveïdora de Carrefour i Lidl a Bangladesh

Com que som pobres, hem de treballar a la confecció. Si tinguéssim alternativa segur que no ho faríem.
Treballadora d’una fàbrica proveidora de Carrefour a Bangladesh

portadaLa Campanya Roba Neta i presenten l’informe ‘Passeu per caixa. Les grans superfícies i les condicions laborals a la indústria de la confecció’, que analitza l’impacte de les grans superfícies i les condicions laborals que hi ha darrera de la roba que es ven en aquests establiments. L’acte serà el proper dimarts 1 de juny a les 19h. a la seu de SETEM Catalunya (C/Bisbe Laguarda, 4. Barcelona).

L’Informe analitza l’impacte de les grans superfícies i les condicions laborals que hi ha darrera de la roba que es ven en aquests establiments. Entre d’altres informacions, l’informe alerta que l’obertura d’una gran superfície suposa una pèrdua mitjana de 276 llocs de treball i el tancament de petits comerços en un radi de 12 quilòmetres. A la majoria de països productors de roba, el salari mínim legal o el salari mitjà en el sector es situa prop del 50% del que s’estima que hauria de ser un salari suficient per viure. El codi de conducta de Carrefour no estableix un nombre màxim d’hores de treball mentre que el de Wall-Mart fixa el màxim en 72 hores setmanals.

Presentació de l’informe ‘Passeu per caixa. Les grans superfícies i les condicions laborals a la indústria de la confecció’

Dia: Dimarts, 1 de juny

Hora: 19h.

Lloc: Seu de SETEM Catalunya. C/Bisbe Laguarda, 4. Metro L2 Sant Antoni. Veure mapa aquí

Amb la participació de:

PRESENTACIÓ DE L’INFORME

Albert Sales, coordinador de la Campanya Roba Neta a Catalunya

IMPACTES DE LES GRANS SUPERFÍCIES

Neus Garriga, membre de la campanya ‘Supermercats, no gràcies!’

SITUACIÓ LABORAL A LES GRANS SUPERFÍCIES

Pendent de confirmació

>>> Es lliurarà un exemplar de l’informe a les persones assistents. Es prega confirmar l’assistència fent clic aquí, a l’e-mail info@robaneta.org o bé al telèfon 934415335.
I pel matí… Desprèn-te de la teva targeta client!

El mateix dimarts 1 de juny, a les 12h., realitzarem una flash mob davant el Carrefour Express (Les Rambles, 113).Vine a entregar la teva targeta de supermercat a les estàtues humanes que et descobriran què s’amaga a la roba que es ven als supermercats. Fes còrrer la veu!

https://i2.wp.com/www.setem.cat/imagenes/testimoni1.jpg

https://i0.wp.com/www.setem.cat/imagenes/testimoni2.jpg

portada informeNo et mengis el món publica un informe sobre les estratègies que grans cadenes com Walmart, Carrefour o Aldi, estan desenvolupant per entrar als dos mercats més atractius del moment: l’Índia i la Xina.

Dades:

Referència bibliogràfica:  Sales i Campos, Albert (2009). Les grans cadenes comercials a la conquesta d’Àsia. La distribució moderna alimentària a la Xina i a l’Índia. No et mengis el món. Barcelona.

Enllaç a la versió catalana

Enllaç a la versió castellana

Notícia original i vídeo a El nou9 – 7 de maig de 2010

La cadena francesa, que també té el Dia, ven la llet a 0,43 euros. Els sindicats creuen que cal parar els peus a les multinacionals.

Carregat amb un carro de llet, un ramader va dir a la caixera del supermercat Carrefour que no volia pagar aquell import. Però no per car, sinó per barat. “Aquesta llet val més del que em cobra”, va dir per acabar-la deixant. D’aquesta manera un grup de pagesos es van concentrar aquest dijous al Carrefour de Vic per protestar per la pràctica d’aquesta cadena francesa, que també té el Dia, de vendre la llet amb marca blanca per sota del preu de producció. En concret, a 0,43 euros per litre com a producte reclam. Els xiulets i esquelles als passadissos de l’hipermercat Carrefour de Vic van servir perquè els ramaders catalans fessin la seva denúncia.

L’Observatori de la Llet de Catalunya estima que el cost –entre producció i transformació i envasat– és de com a mínim 0,70 euros per litre. Unió de Pagesos, JARC i ASAJA creuen que l’objectiu de la cadena francesa es “arruïnar” el productor i la indústria lletera catalana. La mateixa cadena ven a França el litre de llet de marca blanca a 0,80 euros.

Les polítiques empresarials de Carrefour només afavoreixen, segons les organitzacions ramaderes, la indústria làctia i la gran distribució “francesa”, que s’està “enriquint a costa d’arruïnar la indústria catalana”. Aquestes crisis provoquen, segons els pagesos, dificultat de “viabilitat” de les explotacions. I les envasadores que es posen a la venda per falta de viabilitat acaben essent adquirides per empreses franceses. Els ramaders temen que aquests preus a la baixa tinguin un efecte “en cadena” amb altres grans multinacionals de la distribució.

Joan Guitart, d’Unió de Pagesos, explica que “en d’altres països com Itàlia, que també importa llet d’altres països perquè n’és deficitari, aquestes coses no passen perquè la mateixa administració protegeix el seu sector alimentari”. Aquesta manca de control, segons ell, provoca que els consumidors catalans consumeixin productes sobre els quals no tenen “cap mecanisme directe” per controlar-ne “ni la qualitat ni la seguretat alimentària”. Els responsables dels sindicats demanen a l’administració “parar els peus” a les multinacionals.

L’acció ha generat una unitat sindical poc habitual en el món ramader. Aquesta unitat ha vingut provocada per una situació “prou greu”, tal com explicava Carles Morera, del sector lleter de JARC. L’acte tenia el suport de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (FCAC). Aquestes accions de protesta continuaran els propers dies en centres Carrefour del Baix Llobregat i de les comarques gironines.

El sindicato critica que la compañía “baja los precios” de la leche en España, mientras que en Francia los sube aunque “les sobra”
EUROPA PRESS. 17.03.2010

El sindicato agrario UAGN se concentró hoy frente al hipermercado Carrefour, en Pamplona, para criticar que este grupo “quiere acabar con los ganaderos de leche” al utilizar este producto “como reclamo”. Según el sindicato, esta compañía “baja los precios” de la leche en sus supermercados de España, mientras que en Francia “los sube”.

Según explicó María Ángeles Sarasibar, responsable de ganadería del sindicato, Carrefour “sigue utilizando en España la leche como un producto reclamo”. Su estrategia consiste, expuso, en “tirar por los suelos los precios de la leche, sin dejar con ello de aumentar márgenes comerciales”.

Por este motivo, Sarasibar criticó que este grupo “está poniendo entre las cuerdas a la industria láctea, ahogando a los ganaderos con unos precios que en origen no dejan de cubrir los costes de producción”.

En esta línea, explicó que este problema se “agrava” al tener en cuenta que España “es destinatario de la materia prima y del producto lacteo francés terminado”. Así, destacó que “si se tiene en cuenta que en España somos un país deficitario porque se producen 6 millones de toneladas de leche y se consumen 9 millones, lo que nadie puede entender es que la leche esté en Francia más cara, que le sobra, que aquí”.

Según indicó la representante de UAGN, “la misma leche, de marca blanca del grupo, en el Carrefour de San Juan de Luz (Francia), cuesta 85 céntimos, mientras que en su supermercado de Pamplona cuesta 52 céntimos”.

“El precio medio de la leche Carrefour en Francia es de 90 céntimos y en España de 50, hay una diferencia de 40 céntimos de la misma leche, teniendo en cuenta que España es un país deficitario que tiene que importar leche”, recalcó Sarasibar, tras defender que “podría entenderse que en España estuviera la leche más cara que en Francia, pero no se entiende que sea al revés”.

Finalmente, recordó que el sector lácteo “está atravesando una de las mayores crisis de su historia” y censuró que “este año los precios han caído un 40 por ciento, y el coste de producción al ganadero ha aumentado un 34 por ciento”.

directe!cat – 24 de desembre de 2009

Unió de Pagesos (UP) ha formalitzat una denúncia a l’Agència Catalana del Consum contra Carrefour denunciant el fet que aquesta cadena de distribució comercialitza mel produïda a l’estranger sota el nom de ‘Producte de Catalunya’. A més, UP també ha denunciat davant l’OCU la presència d’antibiòtics ‘amb quantitats reduïdes però il·legals’ en diferents mels provinents d’altres països, especialment de la Xina, i que comercialitzaven Carrefour i LIDL, tot i que aquests establiments ja han retirat aquests productes del lineal de compra. L’organització agrària ha iniciat avui una campanya contra les ‘males’ pràctiques que segons el sindicat segueix la gran distribució amb alguns productes agraris.

Unió de Pagesos ha començat aquest dimecres una campanya per denunciar les ‘males’ pràctiques que segueix la gran distribució a l’hora de comercialitzar productes agroalimentaris, especialment fruita, hortalisses i mel. UP denuncia que la legislació actual deixa clares quines informacions han d’acompanyar els productes al punt de venda per informar el consumidor. Tot i això, ‘són moltes les grans superfícies de distribució que l’incompleixen’, ja sigui per omissió o tergiversant-ne el contingut o la procedència.

El sindicat ha posat en marxa una adreça de correu electrònic, consum@uniopagesos.org, on consumidors i productors poden fer arribar informacions o denúncies al sindicat agrari sobre possibles incompliments en relació a la legislació sobre determinats productes agroalimentaris.

UP recorda que el consumidor té dret a estar informat sobre els productes que consumeix i, en el cas de les fruites i hortalisses té dret a conèixer-ne la procedència, qualitat i preu. La legislació també impedeix la venda de fruita en mal estat tot i que segons el sindicat cadenes com Carrefour ho estan incomplint.

Denúncia a Carrefour

En roda de premsa, Unió de Pagesos ha denunciat les pràctiques seguides per Carrefour en la venda d’algunes mels que ven com a produïdes a Catalunya quan realment provenen d’altres països. El responsable nacional del sector apícola d’UP, Antoni Miquel Aresté, ha recordat que la legislació europea obliga als establiments a referenciar de forma ‘exhaustiva i veraç’ l’origen de la mel. Unió de Pagesos va detectar a Carrefour de Lleida la presència de mels produïdes a l’estranger etiquetades al lineal de compra com a ‘Producte de Catalunya’. Així, l’organització es va adonar de la presència de mels de les marques ‘Granja San Francisco’ i ‘Luna de Miel’, les quals, segons Aresté no o no només contenen mel produïda a Catalunya. A més, l’etiqueta dels propis productes ja contradiu el rètol indicatiu de Carrefour, segons Aresté.

L’organització agrària també ha denunciat la venda al Carrefour de Lleida de pomes que tampoc compleixen amb la normativa, segons el sindicat. UP va trobar pomes que es venen com a segona categoria, entre 65 i 70 de calibre, quan ‘el 63% de la fruita no compleix el paràmetre de ser superior de 65’.

Des d’UP, també denuncien la presència al lineal de Carrefour Lleida de fruita amb deficiències en la pell. El responsable de la fruita dolça d’UP, Raül Sales, ha criticat que en una zona com Lleida on es produeix fruita de qualitat, el consumidor pugui trobar productes que incompleixen les normatives vigents. Així, ha explicat que mentre Carrefour ven el quilo d’aquestes pomes a 0,99 euros, el pagès no les podria vendre sinó a la indústria tranformadora per uns 3 cèntims.

Antibiòtics en algunes mels envasades
Arran d’una denúncia formalitzada també per Unió de Pagesos, l’OCU ha alertat de la presència d’antibiòtics en algunes mels i també en algunes gambes. En concret, va detectar ‘quantitats reduïdes però il·legals’ d’antibiòtics en la mel ‘Marlene Mil Flores de LIDL, a la ‘Miel Mil Flores’ de Carrefour, ambdues amarques blanques, i en la mel mil flors de la marca ‘Luna de Miel’. L’OCU també va detectar antibiòtics en la gamba pelada congelada ‘Aliada’ que comercialitza el Corte Inglés.

L’OCU ha alertat que les quantitats detectades, tot i ser il·legals no suposen cap perill pel consum humà però sí que reconeix que el seu consum, a llarg termini, pot derivar en una reducció de les resistències bacterianes, especialment en els nens. Segons l’organització de consumidors, aquests productes ja han estat retirats dels lineals de compra.

directe!cat – 29 de desembre de 2009

El director gerent de l’Associació Catalana d’Organitzacions de Productors de Fruita Catalònia Qualitat, Manel Simon, ha presentat aquest dimarts a l’Agència Catalana de Consum a Lleida una denúncia contra Carrefour per vendre suposadament fruita de mala qualitat que incomplia la normativa europea. Segons Simon, fa dues setmanes que pagesos i socis de l’entitat es queixen d’aquesta situació ‘intolerable’ i per tant, van decidir anar a comprar a la superfície comercial quatre quilos de poma. Després d’analitzar-los, van comprovar que incomplia tota la normativa de qualitat europea.

Entre d’altres aspectes criticables des del punt de vista de l’entitat denunciant, la fruita estava en mal estat, fins i tot podrida, i etiquetada com a una categoria superior a la real.

Catalònia Qualitat, que va enviar a Carrefour una còpia de la denúncia, demana a les administracions que actuïn amb contundència davant aquestes pràctiques ja que ‘no es pot permetre vendre fruita de mala qualitat i a més amb l’etiqueta de Lleida’. Això el que fa, lamenta Simon, és desprestigiar la qualitat d’una fruita reconeguda a nivell europeu.

Galicia Hoxe. 2 de diciembre de 2009.

Gustavo Duch Guillot

Todas las noches en los callejones y patios traseros de los supermercados, los contenedores de basuras se atiborran de comida que no pudieron vender, aunque se puede comer. De bastante comida. Dos ejemplos: con el volumen que desechó Carrefour en el 2005 podrían haber comido unos 110.000 españoles durante 365 días. Y según los datos del Worldwatch Institut de Washington, en EE.UU. se tira a la basura entre el treinta y el cuarenta por ciento de los comestibles de los supermercados. Mucha gente sabe eso, y saben también en qué lugares y a qué horas se producirá el descargue. Se hacen llamar los “containers”. Algunos lo hacen por la más pura necesidad, para su propia alimentación, otros por conciencia política y recogen acelgas, galletas o yogures a punto de caducar para centros sociales.

Pero la economía del consumismo no puede parar. Para asegurar reponer las estanterías de los supermercados el Gobierno permite y apoya el uso de la fuerza “disuasoria” de las armas en la flota atunera. Habrán visto las fotos de cómo generales en la reserva  o ex policías antidisturbios trasmiten sus mejores artes de puntería, de garrotazos y de “arriba las manos que disparo” a jóvenes con nóminas de aúpa. Se trata de garantizar nuestra seguridad alimentaria –dicen- con compañías privadas. Seguratas de la seguridad alimentaria.

Un poco violento, la verdad. En la Cumbre Mundial de la Alimentación celebrada en Roma, hemos visto que ahora lo que se lleva entre los países punteros es la compra de tierras. “Bienvenidos a los Emiratos Árabes” reza un letrero en el interior de Mauritania y medio Madagascar ya lo tiene apalabrado Corea del Sur. Mucho más elegante y barato nos saldría que España comprara Somalia al completo. En las fronteras diría, “Bienvenidos a Españolandia. Degusten nuestro marmitako”

Todo es circular. La colonización se perpetró con el uso de las armas y las doctrinas. Lo explicaba el Arzobispo Desmond Tutu, “cuando vinieron los misioneros a África tenían la Biblia y nosotros la tierra. Nos dijeron: vamos a rezar. Cerramos los ojos. Cuando los abrimos, teníamos la Biblia y ellos la tierra.”. Décadas después el credo que reverenciar ha sido la “Mano Invisible” del mercado. Cuando abrieron los ojos se encontraron rodeados por la Armada.

http://gustavoduch.wordpress.com
http://gustavoduch.wordpress.com/indice/voce-ando

Aquest matí al mercat de Sant Antoni de Barcelona, la Campanya “Supermercats, no gràcies!” ha organitzat un tast de crema de verdures ecològiques per recordar les enormes injustícies que viu la pagesia a causa de les presions de les grans cadenes de distribució.

Amb aquest tipus d’acció, la campanya fa una crida als consumidors i les consumidores a solidaritzar-se amb els més de 100.000 agricultors i agricultores que s’han mobilitzat els darrers dies arreu de l’Estat espanyol per exigir que es prenguin mesures urgents davant el descens imparable dels preus que les empreses de distribució els paguen per la seva producción.

La campanya “Supermercats, no gràcies!” recorda que, quan comprem al supermercat, el preu de les fruites i verdures es múltiplica per més de 5 del camp a la taula i que, arruinant a la pagesia, les empreses de distribució com Mercadona, Carrefour, Eroski o Hipercor, entre d’altres, contribueixen a la destrucció d’una manera de viure i d’alimentar-nos justa i sostenible.

Fotos de l’activitat aquí

TESCO s’ha convertit en un gegant empresarial que ofereix tot tipus de productes i serveis a part d’Europa i als Estats Units. Al Regne Unit, moviments pioners en la lluita contra el sistema depredador supermercadista porten anys denunciant les seves pràctiques i el seu impacte.

En motiu de la Setmana de Lluita contra els transgènics i per la Sobirania Alimentària farem un debat a partir de la projecció del documental de la BBC “TESCO: El supermercat que s’està menjant Anglaterra”, amb la participació d’Anna Fernàndez i Albert Sales de la campanya Supermercats, no gràcies!

15 abril a les 19.30h
als locals de la Xarxa Comunitària de Sant Antoni Viladomat, 78, 4a planta, Barcelonatesconlogo1