Albert Sales i Campos
Professor del Departament de Ciències Polítiques i Socials de la UPF
Activista de la Campanya Supermercats, no gràcies!

versión en castellano en la la página web de OMAL

Ja n’hi ha prou de xantatge amb el tema de la creació de llocs de treball! El 13 d’abril, el Periódico de Catalunya publica que “les grans superfícies han deixat d’invertir 3.000 milions” i que, en conseqüència “han deixat de crear 20.000 llocs de treball” a causa de les restrictives legislacions comercials de les comunitats autònomes. És com a mínim curiós que aquesta notícia revesteixi la més mínima actualitat, quan les mateixes xifres han estat repetides en els mitjans de manera cíclica des de fa anys en titulars com “Les grans superfícies tenen paralitzades inversions de 3.000 milions per les normes autonòmiques” (El Economista, 20 de febrer de 2007) o “La Llei de Comerç ha paralitzat 3.000 milions d’inversió” (ABC, 3 de novembre de 2002).

La font d’aquesta dada és l’ANGED (Asociación Nacional de Grandes Empresas de Distribución) que agrupa corporacions com Alcampo, Grupo Eroski, Carrefour, El Corte Inglés, Ikea o Fnac, entre d’altres. El que preocupa a l’organització patronal és que la Llei de Comerç de 1996 confereix a les comunitats autònomes la competència de donar llicències per obrir nous centres comercials i grans superfícies. Espanya té fins a l’1 de gener de 2010 per adaptar l’esmentada llei a la Directiva Bolkestein i en conseqüència el Ministeri d’Indústria fa temps que treballa en l’esborrany d’un nou text. Malgrat que algunes interpretacions de la Directiva europea apunten que no es podran exigir llicències especials a superfícies comercials de menys de 2.500 metres quadrats, tot sembla indicar que, en la proposta del Ministeri, les comunitats autònomes seguiran administrant les llicències per obrir establiments i centres que excedeixin aquesta mida i que podran establir si un establiment o centre de mida inferior requereix llicència en el cas que tingui un impacte negatiu sobre l’urbanisme o el medi ambient.

D’aquí que la patronal s’afanyi a recordar-nos que si els coarten les inversions deixen de generar llocs de treball. Davant d’aquest intent de convèncer-nos de la necessitat de permetre la lliure obertura de centres comercials i grans superfícies, és extremadament saludable donar una ullada a les xifres. En l’època de les vaques grosses, es calculava que a l’estat espanyol es tancaven a diari 11 petits comerços d’alimentació (Garcia i Rivera, 2007). El nombre d’empreses dedicades a la comercialització al detall s’ha reduït en aproximadament un 6% i aquesta reducció ha estat concentrada en les empreses de 4 treballadors o menys (Encuesta anual de comercio 2005. Instituto Nacional de Estadística, a http://www.ine.esa 1 de gener de 2009). S’estima que mentre l’any 1998 a l’estat espanyol hi havia 95.000 botigues (comerços de menys de 800 metres quadrats independents de cadenes i franquícies), el 2004 el nombre s’havia reduït a 25.000. En aquests sis anys doncs, han desaparegut 70.000 negocis. No entrarem ara en una discussió sobre les metodologies de càlcul però amb aquestes dades a la mà seria convenient, si més no, posar en qüestió que el saldo en la creació d’ocupació atribuït a l’obertura de grans superfícies sigui positiu. Tot això sense entrar en el debat de la qualitat dels llocs de treball creats.

A banda de la creació i destrucció directa d’ocupació, l’activitat comercial té la seva repercussió en el teixit econòmic local del lloc on es realitza. Mentre els petits comerços contracten una sèrie de serveis professionals oferts per treballadors autònoms o per altres petits negocis (des de lampisteria fins a representació legal, passant per assessorament fiscal), les grans superfícies i les cadenes tenen aquests serveis centralitzats en les seves oficines centrals, lluny de l’espai social on es desenvolupa l’activitat comercial. Als Estats Units, hi ha treballs de referència que posen en relació la presència de superfícies comercials del gegant de la distribució Wal-Mart amb el deteriorament del capital social local i la desintegració de les xarxes de petites i mitjanes empreses (Goetz i Rupasinga, 2006). La destinació dels beneficis generats per l’activitat comercial de les grans superfícies tampoc té un impacte gaire positiu per l’economia local. Les empreses transnacionals destinen els beneficis a inversió en els mercats financers internacionals. Per contra, el botiguer de barri invertirà en productes financers només després d’haver cobert les seves necessitats a partir de l’intercanvi comercial. Un estudi realitzat per Friends of the Earth al Regne Unit estimava que el 50% del que gastem en petits comerços retorna a l’economia local mentre que la taxa de retorn de la despesa a les grans superfícies és del 5% (La Trobbe, 2002). En relació al retorn dels beneficis a la societat, no podem oblidar que el poder acumulat per les grans corporacions permet pressionar als poders públics per pagar menys impostos o inclús bloquejar polítiques impositives de forma unilateral. Entre 2004 i 2006, les grans superfícies de la ciutat de Barcelona van acumular un deute de 9 milions d’euros amb la Generalitat, negant-se a pagar l’impost establert l’any 2000 als establiments de més de 2500 metres quadrats (elEconomista.es, 11 de febrer de 2007).

La complexitat del tema ens permetria anar molt més enllà. A l’estat espanyol, la quota de mercat de les botigues tradicionals va passar entre el 1995 i el 2006 del 35,6% al 28.8%. Cinc grans cadenes de distribució controlen el 55% del mercat alimentari espanyol. Carrefour té una quota de mercat del 23,7%, Mercadona un 16%, Eroski un 7,4% (Garcia y Rivera, 2007). La concentració de poder en mans d’aquestes empreses limita la nostra capacitat d’accedir als productes i la capacitat de negociar les condicions comercials per part dels productors. L’impacte social i mediambiental de les grans cadenes de distribució representa uns costos que, analitzats detingudament, potser no volem assumir, però les alternatives desapareixen davant de la competència ferotge i deslleial de les empreses de distribució.

Referències:

Friends of the Earth (2005) Good neighbours? Community impacts of supermarkets a: http://www.foe.co.uk/resource/briefings/good_neighbours_community.pdf

García, F. i G. Rivera, M. (2007) “Supermercadolandia: el planeta de los supermercados” en Montagut, X. i Vivas, E. Supermercados, no gracias, Barcelona, Icaria editorial, pp. 11-23.

Goetz, Stephan J & Anil Rupasinga (2006), “Wal-Mart and social capital”, American Journal of Agricultural Economics 88, pp. 1304-1310.

Goetz, Stephan J & Hema Swaminathan (2006), “Wal-Mart and county-Wide poverty”, Social Science Quarterly 87 (2), pp. 211-226.

La Trobe, H. (2002) Local food, future directions, London, Friends of the Earth.

comprem menjar o plàstic?

comprem menjar o plàstic?