Los alimentos se encarecieron un 500% desde el campo al supermercado en 2009

Diario Público – 14 de enero de 2010

Un simple viaje desde el campo al supermercado provoca que los alimentos se encarezcan un 490%, de modo que el diferencial medio entre origen y destino se incrementó un 9% con respecto a 2008, cuando la diferencia entre lo que le pagan al agricultor y lo que cobran las grandes cadenas de distribución ya era de un 450%.

Así lo refleja el balance anual del Índice de Precios en Origen y Destino de los Alimentos (IPOD), elaborado por la Coordinadora de Organizaciones de Agricultores y Ganaderos (COAG) y las organizaciones de consumidores UCE y Ceaccu.

Según estos datos, en 2009 la renta agraria descendió un 5,3% y los precios pagados por el consumidor fueron más bajos. “Los precios en el campo están por los suelos y los márgenes comerciales por las nubes. Las producciones agrarias no están generado valor añadido para los agricultores y ganaderos, pero sí importantes beneficios para otros eslabones de la cadena, caso de las grandes cadenas de distribución”, sostuvo el responsable de Mercados Agrarios de COAG, Miguel Padilla.

Por meses, cabe destacar la escalada del IPOD en el inicio de la época estival. En junio y julio, las diferencias entre el campo y el hogar alcanzaron su máximo histórico, al pagar 6 veces más por los productos.

En 2008 también se dio esta tendencia, y así los meses de verano acumularon los márgenes más escandalosos. “Y es que la gran distribución hace su agosto en estos meses ante un mayor consumo de fruta”, puntualizó Padilla.

Las patatas se encarecen un 1.483%

Había un dicho en España que decía que las patatas son la carne de los pobres, por su valor alimenticio y su menor precio. Pues el consumidor paga un 1.483% más por este producto que lo que vale en el campo. No es el único alimento con margenes escandalosos: Los tomates (1.026% en julio del mismo año), zanahorias (1.225% en diciembre), melones (1.400% en julio), sandías (1.717% en julio) pepino (1.500% en mayo), limones (1,167% en mayo) y calabacín (1.006% en mayo), fueron los alimentos que más se encarecieron en el viaje de la huerta a la mesa.

En ganadería, la carne de cerdo (500% de media) y la ternera, (425% de media) lideraron el ranking.

La UE quiere poner manos en el asunto

En el Consejo de Ministros de Agricultura de la UE de la próxima semana, los ministros de los 27 abordarán el tema de la cadena de valor de los alimentos y posibles medidas para que los agricultores puedan participar más y mejor en el precio final que adquieren los productos agrarios. COAG ha pedido a la ministra Elena Espinosa modificaciones normativas para conseguir una mayor transparencia en la cadena agroalimentaria en aras de garantizar unos precios justos, por encima de costes, para todos los agentes que participan en el proceso.

“El Parlamento y Comisión Europea han reconocido el abuso de poder de la gran distribución en la cadena agroalimentaria; es hora de que los gobiernos tomen decisiones para acabar con la indefensión de productores y consumidores. Además, deben abordar el problema de fondo: la desregulación de los mercados, caldo de cultivo para que la gran distribución campe a sus anchas e imponga condiciones y precios a los eslabones más débiles”, concluyó el portavoz de COAG.

 

Roba escombraries

Albert Sales i Campos
Coordinador de la Campanya Roba Neta a SETEM-Catalunya
versión en castellano en Rebelión (clic aquí)

En un inici de 2010 especialment fred, la firma sueca H&M i la cadena de distribució nord-americana Walmart s’han vist obligades a justificar-se davant la publicació d’una article compromès al NY Times. Una estudiant de treball social va trobar piles de roba a les escombraries del carrer 35, ben a prop dels establiments comercials que les dues grans empreses tenen a Manhattan i ho va fer saber al popular diari. Les peces de roba trobades han resultat ser articles no venuts que s’han estripat de manera que no puguin ser utilitzats o recuperats dels contenidors. Estudiants, premsa i entitats benèfiques ja han mostrat la seva indignació. Fins i tot els “fans d’H&M” a Facebook – que són gairebé un milió i mig -  han mostrat el seu descontent i han demanat explicacions a la marca de moda. En una ciutat on un terç de la població pateix penúries econòmiques i on cada any el fred mata un bon nombre de persones sense sostre, la destrucció de la roba no venuda ha resultat indignant per molta gent.

Els departaments de responsabilitat social d’ambdues empreses s’han espavilat a remarcar que es tracta d’un incident anecdòtic que s’haurà d’investigar, i han recordat en declaracions a la premsa el seu compromís amb les persones desafavorides i els quilos de roba que cada any donen per la beneficència; com si desfer-se dels excedents de producció vestint a les persones que mai entraran a les seves botigues o enviant contenidors de roba d’última moda a l’Àfrica fos un exemple de d’aquesta “responsabilitat”.

Sí que és indignant que es llenci allò que no es ven i donar-li a un article que s’ha produït de forma innecessària un destí del tot inútil. Però també ens hauria d’indignar la irresponsabilitat de les empreses transnacionals que s’enriqueixen a base d’imposar quotes de producció inhumanes a treballadores que guanyen salaris miserables. La majoria dels proveïdors de les cadenes de distribució com Walmart o de les firmes de moda com H&M són fàbriques situades a països on les persones treballadores difícilment poden organitzar-se per defensar els seus drets. Les empreses transnacionals imposen a aquests proveïdors uns terminis d’entrega cada cop més curts i uns preus cada cop més baixos, sota l’amenaça d’encarregar la producció a altres fabricants en cas de no complir amb les seves exigències. No són els empresaris els que assumeixen els costos derivats dels encàrrecs imprevisibles i de les les preses de les empreses internacionals. La inseguretat es trasllada a les treballadores en forma d’hores extres excessives – que s’imposen sense avís previ -  i de salaris miserables.

El temps que passa entre la decisió de produir un determinat model de samarreta i la seva venda a una botiga de Nova York, Paris o Barcelona és cada cop més curt. La rapidesa suposa per a les marques internacionals un estalvi de costos d’emmagatzematge i una reducció dels riscos que tradicionalment acompanyaven els negocis de producció i comercialització. Si les camises de color verd no es venen prou bé però l’estoc es petit no passa res, però si en tenen magatzems ple les pèrdues es multipliquen.

Tot i les esmentades pràctiques de subministrament “just on time” o “eficient consumer response”, les enormes maquinàries transnacionals de distribució encara cometen petites errades de càlcul i es troben amb mercaderies que no obtenen la sortida comercial esperada. Aquests excedents representen un petit percentatge de la producció total però, donades les xifres d’aquests grans monstres empresarials, són grans muntanyes de peces de roba. El seu destí no és pas l’abocador sinó mercats preus més reduïts, com les rebaixes o els outlets. D’aquesta manera, acaben vestint amb els seus productes persones consumidores que no estaven disposades a pagar el que se’ls demanava en primera instància, acaparant una nova porció de mercat.

Sigui a principi de temporada o en època de rebaixes, són un petit grapat d’empreses transnacionals les que abasteixen amb la seva roba els armaris de tot el món. La seva lògica és que producció i venta segueixin el mateix ritme, un ritme cada cop més ràpid però sincronitzat amb la màxima precisió, i si la màquina pateix petits desajustaments sempre hi haurà persones pobres que, excloses del mercat laboral per les pròpies transnacionals, podran vestir-se amb allò que no ha volgut ningú més…

http://robaneta.wordpress.com

 

Unió de Pagesos denuncia Carrefour per vendre mel produïda a l’estranger fent-la passar per a catalana

directe!cat – 24 de desembre de 2009

Unió de Pagesos (UP) ha formalitzat una denúncia a l’Agència Catalana del Consum contra Carrefour denunciant el fet que aquesta cadena de distribució comercialitza mel produïda a l’estranger sota el nom de ‘Producte de Catalunya’. A més, UP també ha denunciat davant l’OCU la presència d’antibiòtics ‘amb quantitats reduïdes però il·legals’ en diferents mels provinents d’altres països, especialment de la Xina, i que comercialitzaven Carrefour i LIDL, tot i que aquests establiments ja han retirat aquests productes del lineal de compra. L’organització agrària ha iniciat avui una campanya contra les ‘males’ pràctiques que segons el sindicat segueix la gran distribució amb alguns productes agraris.

Unió de Pagesos ha començat aquest dimecres una campanya per denunciar les ‘males’ pràctiques que segueix la gran distribució a l’hora de comercialitzar productes agroalimentaris, especialment fruita, hortalisses i mel. UP denuncia que la legislació actual deixa clares quines informacions han d’acompanyar els productes al punt de venda per informar el consumidor. Tot i això, ’són moltes les grans superfícies de distribució que l’incompleixen’, ja sigui per omissió o tergiversant-ne el contingut o la procedència.

El sindicat ha posat en marxa una adreça de correu electrònic, consum@uniopagesos.org, on consumidors i productors poden fer arribar informacions o denúncies al sindicat agrari sobre possibles incompliments en relació a la legislació sobre determinats productes agroalimentaris.

UP recorda que el consumidor té dret a estar informat sobre els productes que consumeix i, en el cas de les fruites i hortalisses té dret a conèixer-ne la procedència, qualitat i preu. La legislació també impedeix la venda de fruita en mal estat tot i que segons el sindicat cadenes com Carrefour ho estan incomplint.

Denúncia a Carrefour
En roda de premsa, Unió de Pagesos ha denunciat les pràctiques seguides per Carrefour en la venda d’algunes mels que ven com a produïdes a Catalunya quan realment provenen d’altres països. El responsable nacional del sector apícola d’UP, Antoni Miquel Aresté, ha recordat que la legislació europea obliga als establiments a referenciar de forma ‘exhaustiva i veraç’ l’origen de la mel. Unió de Pagesos va detectar a Carrefour de Lleida la presència de mels produïdes a l’estranger etiquetades al lineal de compra com a ‘Producte de Catalunya’. Així, l’organització es va adonar de la presència de mels de les marques ‘Granja San Francisco’ i ‘Luna de Miel’, les quals, segons Aresté no o no només contenen mel produïda a Catalunya. A més, l’etiqueta dels propis productes ja contradiu el rètol indicatiu de Carrefour, segons Aresté.

L’organització agrària també ha denunciat la venda al Carrefour de Lleida de pomes que tampoc compleixen amb la normativa, segons el sindicat. UP va trobar pomes que es venen com a segona categoria, entre 65 i 70 de calibre, quan ‘el 63% de la fruita no compleix el paràmetre de ser superior de 65′.

Des d’UP, també denuncien la presència al lineal de Carrefour Lleida de fruita amb deficiències en la pell. El responsable de la fruita dolça d’UP, Raül Sales, ha criticat que en una zona com Lleida on es produeix fruita de qualitat, el consumidor pugui trobar productes que incompleixen les normatives vigents. Així, ha explicat que mentre Carrefour ven el quilo d’aquestes pomes a 0,99 euros, el pagès no les podria vendre sinó a la indústria tranformadora per uns 3 cèntims.

Antibiòtics en algunes mels envasades
Arran d’una denúncia formalitzada també per Unió de Pagesos, l’OCU ha alertat de la presència d’antibiòtics en algunes mels i també en algunes gambes. En concret, va detectar ‘quantitats reduïdes però il·legals’ d’antibiòtics en la mel ‘Marlene Mil Flores de LIDL, a la ‘Miel Mil Flores’ de Carrefour, ambdues amarques blanques, i en la mel mil flors de la marca ‘Luna de Miel’. L’OCU també va detectar antibiòtics en la gamba pelada congelada ‘Aliada’ que comercialitza el Corte Inglés.

L’OCU ha alertat que les quantitats detectades, tot i ser il·legals no suposen cap perill pel consum humà però sí que reconeix que el seu consum, a llarg termini, pot derivar en una reducció de les resistències bacterianes, especialment en els nens. Segons l’organització de consumidors, aquests productes ja han estat retirats dels lineals de compra.

 

Denuncien Carrefour per vendre fruita en mal estat i incomplir la normativa europea

directe!cat – 29 de desembre de 2009

El director gerent de l’Associació Catalana d’Organitzacions de Productors de Fruita Catalònia Qualitat, Manel Simon, ha presentat aquest dimarts a l’Agència Catalana de Consum a Lleida una denúncia contra Carrefour per vendre suposadament fruita de mala qualitat que incomplia la normativa europea. Segons Simon, fa dues setmanes que pagesos i socis de l’entitat es queixen d’aquesta situació ‘intolerable’ i per tant, van decidir anar a comprar a la superfície comercial quatre quilos de poma. Després d’analitzar-los, van comprovar que incomplia tota la normativa de qualitat europea.

Entre d’altres aspectes criticables des del punt de vista de l’entitat denunciant, la fruita estava en mal estat, fins i tot podrida, i etiquetada com a una categoria superior a la real.

Catalònia Qualitat, que va enviar a Carrefour una còpia de la denúncia, demana a les administracions que actuïn amb contundència davant aquestes pràctiques ja que ‘no es pot permetre vendre fruita de mala qualitat i a més amb l’etiqueta de Lleida’. Això el que fa, lamenta Simon, és desprestigiar la qualitat d’una fruita reconeguda a nivell europeu.

 

El 2010, més i pitjor crisi agrària

Joan Tort, Diari Avui, 28 de desembre de 2009

La pagesia tem un altre any nefast si no es controla la gran distribució. Els productors de fruita cobren la meitat del preu que rebien el 2008.

Alguna cosa haurà de canviar aquest 2010 si es vol mantenir viu el sector agrari. I és que diferents productors consultats no veuen, ara per ara, cap “brot verd”. És més, la percepció és molt pessimista per una aguda crisi de preus en la qual la UE, l’Estat i la Generalitat poca cosa han fet.

Els pagesos denuncien que les administracions prefereixen donar marge al mercat per a la seva autoregulació, malgrat que aquest últim any la gran distribució ha fet el que ha volgut. Afegeixen que no disposen de recursos per invertir i menys encara per a la recerca.

Portaveus de diversos sectors apunten a un manteniment d’aquesta crisi de preus en què tots els subsectors venen collites i bestiar per sota dels costos de producció.

La descapitalització, la manca de crèdit, l’augment de costos, la importació desmesurada de països tercers i sense els mateixos controls que al mercat europeu dibuixen un trist panorama per al 2010.

Raül Sales, responsable de fruita d’Unió de Pagesos, explica que, al marge de la incògnita sobre la propera collita, “serà impossible remuntar preus, tot i que no hi ha estocs, si els governs no fan res per evitar les males pràctiques de la gran distribució”. Afegeix que estan començant a cobrar la producció d’enguany i que “en préssec i nectarina resulta la meitat que l’any anterior”, és a dir, que de cobrar 55 o 60 cèntims per quilo s’ha passat a 27 o 30 cèntims. En poma, cobren de 17 a 24 cèntims, “que és absolutament ruïnós”, segons Sales.

Jaume Pedrós, del sector farratger d’UP, alerta d’una caiguda de preus per la competència dels EUA i la reducció de cabana ramadera. Josep Panadés, president de Cebacat, manifesta que els costos han pujat un 54% en cinc anys i que han perdut un 30% de la collita per exigències de mercat i pèrdues climatològiques.

Juan Pedro Florido, de càrniques El Pozo, ha rebut el premi Pronosporc de Mercolleida al millor analista de 2009 i augura que el segon semestre el porcí recuperarà consum, però que els preus no pujaran més d’un 4%.

 

Les marques blanques i la precarietat laboral

La campanya “Supermercats, no gràcies!” ja s’ha pronunciat en reptides ocasions sobre l’impacte de les marques blanques sobre els teixits productius i comercials de pobles i ciutats. Ara, un estudi de CCOO vincula el creixement de les marques blanques amb la pèrdua de llocs de treball en el sector agroalimentari i destaca que els treballadors de les marques blanques cobren salaris sensiblement inferiors als de la mitjana del sector.

Podeu descarregar-vos una síntesi de l’informe d’aquí

Des de la campanya volem recordar que denunciar els abusos que cometen les grans cadenes de distribució quan s’abasteixen per comercialitzar les seves marques blanques no significa defensar les empreses agroalimentàries com Nestlé, Unilever o Nutrexpa. Les marques blanques dels súpers i els hípers són l’estratègia de les empreses de distribució per acabar de fer-se amb el control del sector i imposar les seves condicions a productors i consumidors i consumidores.

Els productors agraris no poden sobreviure amb el que paguen Eroski o Mercadona pels seus productes. Estem enterrant la pagesia i les petites empreses de transformació per poder comprar més barat i això sí que és una crisi de debò. No és tracta de decididir entre diferents marques dins d’un súper.

Si volem mantenir un món rural i un teixit comercial viu el que hem de fer és anar al mercat o buscar vies per arribar directament als pagesos i les pageses, com les cooperatives de consum.

 

SER UN “CONTAINER”

Galicia Hoxe. 2 de diciembre de 2009.

Gustavo Duch Guillot

Todas las noches en los callejones y patios traseros de los supermercados, los contenedores de basuras se atiborran de comida que no pudieron vender, aunque se puede comer. De bastante comida. Dos ejemplos: con el volumen que desechó Carrefour en el 2005 podrían haber comido unos 110.000 españoles durante 365 días. Y según los datos del Worldwatch Institut de Washington, en EE.UU. se tira a la basura entre el treinta y el cuarenta por ciento de los comestibles de los supermercados. Mucha gente sabe eso, y saben también en qué lugares y a qué horas se producirá el descargue. Se hacen llamar los “containers”. Algunos lo hacen por la más pura necesidad, para su propia alimentación, otros por conciencia política y recogen acelgas, galletas o yogures a punto de caducar para centros sociales.

Pero la economía del consumismo no puede parar. Para asegurar reponer las estanterías de los supermercados el Gobierno permite y apoya el uso de la fuerza “disuasoria” de las armas en la flota atunera. Habrán visto las fotos de cómo generales en la reserva  o ex policías antidisturbios trasmiten sus mejores artes de puntería, de garrotazos y de “arriba las manos que disparo” a jóvenes con nóminas de aúpa. Se trata de garantizar nuestra seguridad alimentaria –dicen- con compañías privadas. Seguratas de la seguridad alimentaria.

Un poco violento, la verdad. En la Cumbre Mundial de la Alimentación celebrada en Roma, hemos visto que ahora lo que se lleva entre los países punteros es la compra de tierras. “Bienvenidos a los Emiratos Árabes” reza un letrero en el interior de Mauritania y medio Madagascar ya lo tiene apalabrado Corea del Sur. Mucho más elegante y barato nos saldría que España comprara Somalia al completo. En las fronteras diría, “Bienvenidos a Españolandia. Degusten nuestro marmitako”

Todo es circular. La colonización se perpetró con el uso de las armas y las doctrinas. Lo explicaba el Arzobispo Desmond Tutu, “cuando vinieron los misioneros a África tenían la Biblia y nosotros la tierra. Nos dijeron: vamos a rezar. Cerramos los ojos. Cuando los abrimos, teníamos la Biblia y ellos la tierra.”. Décadas después el credo que reverenciar ha sido la “Mano Invisible” del mercado. Cuando abrieron los ojos se encontraron rodeados por la Armada.

http://gustavoduch.wordpress.com
http://gustavoduch.wordpress.com/indice/voce-ando

 

Crema de verdures “transparent” i ecològica al mercat de Sant Antoni de Barcelona

Aquest matí al mercat de Sant Antoni de Barcelona, la Campanya “Supermercats, no gràcies!” ha organitzat un tast de crema de verdures ecològiques per recordar les enormes injustícies que viu la pagesia a causa de les presions de les grans cadenes de distribució.

Amb aquest tipus d’acció, la campanya fa una crida als consumidors i les consumidores a solidaritzar-se amb els més de 100.000 agricultors i agricultores que s’han mobilitzat els darrers dies arreu de l’Estat espanyol per exigir que es prenguin mesures urgents davant el descens imparable dels preus que les empreses de distribució els paguen per la seva producción.

La campanya “Supermercats, no gràcies!” recorda que, quan comprem al supermercat, el preu de les fruites i verdures es múltiplica per més de 5 del camp a la taula i que, arruinant a la pagesia, les empreses de distribució com Mercadona, Carrefour, Eroski o Hipercor, entre d’altres, contribueixen a la destrucció d’una manera de viure i d’alimentar-nos justa i sostenible.

Fotos de l’activitat aquí

 

´Sopa transparent popular´ al Mercat de Sant Antoni de Barcelona

´Sopa transparent popular´ al Mercat de Sant Antoni de Barcelona, el proper dissabte dia 21 de Novembre a partir de les 13h

punt de trobada: Nou Mercat de Sant Antoni de Barcelona. Ronda Sant Antoni amb Urgell (davant els Tres Tombs), 12h

El món està que bull… i nosaltres bullim la sopa!!!

No volem que ens mengin l’olla… volem menjar de l’olla de producció agroecològica. Una olla de porros, cebes, patates, pastanagues i carbassa amb la que denunciar el supermercadisme: marges abusius, model intensiu de producció, aliments kilomètrics, explotació laboral, tones de residus, extinció de les pagesies, hiperconsumisme i tota aquesta presa de pèl que envaeix les nostres taules.

Les alternatives existeixen.

 

Las consecuencias del oligopolio de las grandes cadenas de distribución. La trastienda negra de los supermercados

Sebastián Ruiz

Diagonal

La lista de la compra se reduce a cinco grandes empresas y a dos centrales de compra que ejercen la distribución de alimentos en el país. El precio de los productos aumenta mientras que el productor recibe cada vez menos dinero.

Paren el mundo que hay que reponer. Aquí y ahora. Pero antes puede elegir usted alguna de las cinco alternativas propuestas para abastecer su cesta de la compra: Carrefour (que también incluye a Día y Champion), Mercadona, Eroski, Alcampo y el Corte Inglés (con Opencor). Además, hay que sumar la distribución que llevan a cabo las dos principales centrales de compra, Euromadi e IFA. Oferta del día: flexibilidad de horarios con salarios reducidos, variedad de productos nacionales e internacionales precocinados y congelados, y la venta de alimentos de comercio justo y de agricultura ecológica para limpiar la imagen. Irresistible y no es ficticio. Según el informe Expo Retail 2006, estas cinco grandes empresas y las dos centrales controlan el 75% de la distribución de alimentos en el Estado español. Mucho ha llovido desde que en 1957 abriera las puertas el primer supermercado. ¿Dónde queda el pequeño comercio? Para Esther Vivas, autora del libro Supermercados, no gracias, la respuesta está clara: en la cuerda floja. La activista catalana afirma que con la crisis actual muchas pequeñas empresas se han visto obligadas a colgar el cartel de ‘se vende o alquila’ por la fuerte competencia de las grandes cadenas de distribución de alimentos. Pero la situación ya era familiar. “A finales del año 1998 había 95.000 tiendas en el Estado español. La cifra en 2004 era de 25.000 establecimientos. Hay que hacer algo urgentemente y todo pasa por cambiar la lógica actual de consumo”, declara Vivas.

Cadenas de distribución

Isidro Jiménez, de Ecologistas en Acción y de Consume Hasta Morir, reflexiona sobre un aspecto fundamental y que, según él, queda a menudo en el tintero: la nueva gestión del suelo provocada por la apertura de nuevos centros comerciales. “El actual modelo de crecimiento urbanístico privilegia a las grandes superficies como opción de compra y como centro de ocio, así que el pequeño comercio, con todos los beneficios que éste ofrece al consumidor y a la economía local, se ve amenazado”. Los datos reflejan, y cada vez más, cómo las compras de alimentos por parte del consumidor final están concentradas alrededor de las grandes empresas de distribución alimentaria. Ferrán García, coordinador de la campaña No te Comas el Mundo, impulsada por la plataforma rural en la que convergen colectivos ecologistas y de agricultores, lo explica: “Esta situación nos lleva a describir la cadena de distribución de alimentos como un embudo donde la gran distribución ejerce de cuello de botella en la relación comercial entre campesinos/ productores y consumidores”. Este monopolio tiene graves consecuencias para los diferentes actores que participan en la cadena comercial. “El diferencial entre el precio en origen de un producto (lo que la gran distribución paga al campesino) y el precio en destino (lo que se paga en el supermercado) es de un 400%, siendo esos grandes distribuidores quienes se llevan este beneficio”, recalca Vivas. Por lo tanto, el campesino cada vez recibe menos dinero por aquello que vende, el consumidor paga más por lo que compra y la gran distribución es quien sale ganando. Desde numerosos colectivos ecologistas se insiste en las alternativas a las grandes centrales de compra. Esta línea es la que sigue el economista francés Christian Jacquian, experto en ‘supermercadismo’ y autor del libro Las bambalinas del comercio justo, al confesar que con un 1% o 2% de consumidores que digan ‘así no quiero consumir’, el crecimiento de los grandes grupos agroalimentarios se retraería afectando a los grandes distribuidores. Xavier Montagut, economista especializado en comercio internacional, consumo responsable y comercio justo, y presidente de la Red de Consumo Solidario, confía en volver a controlar la cadena de alimentación empezando por comprar en los pequeños establecimientos y cambiar la legislación. “La administración es responsable de que no se potencie lo suficiente la agricultura ecológica de proximidad y que, por el contrario, no haya impuestos para productos que vienen de lejos”, apostilla Montagut.

EVOLUCIÓN ALIMENTARIA

¿ADIÓS A LA TIENDA? En España, el 81,9% de las compras de alimentos se realizan a través de los supermercados, hipermercados y tiendas de descuentos. Esta cifra contrasta con el 2,7% de la compra que se hace en las tiendas tradicionales y el 11,2% en tiendas especializadas.

FRESCO VERSUS PRECOCINADOS Las frutas y las verduras son un 16% más caras en los grandes supermercados que en los comercios especializados debido a que los platos precocinados y los productos enlatados suponen ya casi el 40% de la oferta en alimentación de las grandes superficies.

EXTINCIÓN En los últimos diez años han desaparecido en el Estado español diez explotaciones agrarias al día y la población campesina activa se ha visto reducida a un 5,6% del total. En los próximos 15 años habrá que importar el 80% de los alimentos necesarios.

IMPACTOS DEL CONSUMO POR PRODUCTOS

ARROZ El International Rice Research Institute (IRRI) ha anunciado que el precio del arroz se mantendrá alto en 2010 después de haber alcanzado récords en 2009. El portal Bloomberg ha vaticinado que en 2010 se pueden producir “revueltas del hambre” en Asia como las que se han dado en Haití a lo largo de este año.

CARNE La ganadería intensiva busca acortar los plazos para el sacrificio de los animales. Así, un pollo sobrevive entre 43 y 45 días en este tipo de granjas, mientras que en la minoritaria ganadería extensiva el plazo es de 80 días. Las condiciones de salud e inseminación han sido muchas veces denunciadas.

LANGOSTINOS El cultivo de langostinos afecta negativamente a los ecosistemas costeros de 50 países en zonas tropicales de todo el mundo. La acuicultura ha destruido el 75% de los manglares de Filipinas y el 38% de los de Bangladesh. El uso de antibióticos en su crianza ha causado problemas a varias marcas.

DÍA SIN COMPRAS

El próximo 27 de noviembre será el Día Internacional Sin Compras. Un día en el que Ecologistas en Acción propone una apuesta activa por otro modelo de consumo, donde el eje no sea la optimización de los beneficios empresariales a costa de sistemáticas injusticias sociales, la polarización de la riqueza y la dependencia del consumismo. A través de actividades programadas por todo el país se pretende que esta jornada sea algo más que un día de reflexión para convertirse en una apuesta decidida por un modelo de consumo social y ambientalmente sostenible.

Fuente: http://www.diagonalperiodico.net/La-trastienda-negra-de-los.html