Perill supermercat!

 

TALLERS D’EINES PER A LA TRANSFORMACCIÓ

La Campanya Supermercats No Gràcies! Us convida el proper 10-11 de juliol, al Centre Cívic st. Agustí (Barcelona, pça. de l’acadèmia, metro Arc del Triomf), a participar en els Tallers d’Eines per a la Transform-acció

Al darrer Fòrum per un Món Rural Viu de la Plataforma Rural en diversos espais de treball es van detectar necessitats formatives per a les activistes, sobre tot en els camps de la comunicació alternativa, estratègies contra-marketingneres i en la facilitació de tallers. És per això que el grup anti-supermercadista de Barcelona fa aquesta proposta formativa, per tal de construir les eines que ens permetin incidir millor en les nostres resistències i propostes.

Sessions:

***
Divendres 10 de juliol de 17 a 21h

*Eines Talleristes*
et toca fer un taller i no saps com posar-t’hi? Facilites o dirigeixes? Com aconseguir transmetre i bellugar la gent que participa?

amb Pere Rossell del col·lectiu Remoure, especialista en de-form-acció

***
Dissabte 11 de juliol de 10 a 14 h

*Eines anti-marketingneres*
com ens fan comprar la moto sense rodes? De què va el marketing emocional? Podem aprendre alguna cosa de les seves estratègies?

Amb Felipe Pessoa, especialista en marketing empresarial

*Eines de comunicació*
fem arribar el nostre missatge? Serveixen d’algo tants esforços? Coneixes guerrilles de comunicació?

Amb Rolando de Guerra, des de els anys 80 treballant en comunicació alternativa

Curs dirigit a persones actives als moviments socials i organitzacions vàries. Tallers gratuïts amb places limitades (necessari pel format taller). Per a inscripcions enviar nom, col·lectiu en què es participa i dades personals (mail, tlf.) a:

montanyes(arroba)noetmengiselmon.org

…i reserva’t la tarda del dissabte per les pràctiques!! (porteu dinar per menjar al parc de la Ciutadella)

Col·laboren: Edpac, Enginyeria Sense Fronteres, Entrepobles, No et Mengis el Món (Observatori del Deute en la Globalització, Veterinaris Sense Fronteres, Xarxa de Consum Solidari) i Setem.

 

LOS NOMBRES DE LA PESTE. Recomendaciones para los medios de comunicación

Yo a los pollos les aviso para que corran la voz,
Porque van a hacer un guiso de pollitos en arroz

Canción tradicional de Veracruz. México

Utilizaremos el nombre de gripe porcina cuando se quiera trasmitir un sentimiento de soberbia, de superioridad de especie y de amos del mundo. Capaces de lo mejor y de lo peor. De encontrar soluciones a las patologías más raras a la vez de facilitar (como con el apilotamiento de los animales) el surgimiento de nuevas enfermedades.

Utilizaremos el nombre de gripe mexicana cuando se quiera enfatizar que tenemos dos mundos. Los privilegiados encerrados en su asepsia preoperatoria y los pobres que en su inmundicia van esputando microbios por el mundo. Dirán -en términos médicos- faltan barreras sanitarias, y se elevarán los muros.

Utilizaremos el nombre de gripe nueva o gripe A cuando no queramos decir nada, cuando queramos conservar el modelo informativo de la desinformación, un modelo pandémico que se ha instalado en nuestros hogares.

Utilizaremos el nombre de influenza H1N1 cuando queramos dárnoslas de entendidos, alargando -desde ese elitismo ganado con la descuarterización de las ciencias- la distancia entre el informador y el informado. Entre el sabedor y el nadalosabe.

Para acabar sugiero incorporar a este pequeño vademécum el nombre de gripe capitalista. Para cuando queramos advertir de su origen: un modelo de producción industrializado e intensivo que, desde la dominación de la naturaleza y sus otros habitantes terrícolas, se ofusca en alimentar al consumismo imperante con carne barata y otros manjares. Para cuando queramos advertir que todo este modelo productivo funciona, si funciona, desde el oligopolio que controla toda la cadena alimentaria. Las transnacionales controlan la genética animal, controlan la alimentación (los piensos) que les engordará, controlan el botiquín de las granjas que mantienen a los pollos y gallinas dopados para sobrevivir (aunque sean escasos meses) al stress que se les impone, y controlan la transformación y distribución del producto final. Para cuando queramos denunciar que hasta las enfermedades saben de clases sociales, y que posiblemente se trata de una gripe severa para los pobres sin acceso a los medicamentos, para los mayores desprotegidos, para los niños y niñas malnutridos y de un catarro común para las gentes con posibles. Para cuando queremos evidenciar el lucro de las empresas farmacéuticas y el capital que ahora, veloz cual centella, ya está depositado en dichas empresas especulando con la salud del planeta. Para cuando queremos revelar que es una gripe antisocial, que nos quiere echar de los espacios culturales, artísticos, y también de las escuelas. Que prima el individualismo por encima de lo colectivo. -Usen sus coches particulares y enciérrense en sus casas. Que prescinde del amor, del cariño, del tacto, de los besos, por cierto, el mejor antídoto aún por patentar.

Me dice Guadalupe desde DF México, que las calles están vacías, el claxon impaciente de los coches no molesta y a los niños y niñas no se les oye jugar. Y en ese nuevo silencio se descubre la sabiduría del gallo, de los pájaros y de los perros, que les da por seguir cantando, ladrando y viviendo.

Gustavo Duch Guillot

 

Finalitza amb èxit la Setmana de Lluita contra els Transgènics i per la Sobirania Alimentària

El Grup de treball contra els Petroaliments* anuncia el tancament de la Setmana de Lluita contra els Transgènics i per la Sobirania Alimentària amb un gran èxit de participació tant a Barcelona com a d’altres ciutats de l’Estat espanyol.

Barcelona, 20 d’abril del 2009

Com a resposta als impactes socials i ambientals generats pel model agrícola industrial en conjunt, i pels cultius transgènics en particular, el Grup de treball contra els Petroaliments* va posar en marxa a Catalunya el passat 14 d’abril la Setmana de Lluita contra els Transgènics i per la Sobirania Alimentària. Aquesta iniciativa s’ha emmarcat en la commemoració del “17 d’abril, Dia Internacional de la Lluita Camperola”, declarat per Via Campesina en homenatge a la matança el 1996 de camperols del “Movimento Sem Terra” per part de la policia brasilera. La Setmana va concloure amb un gran èxit de participació a la trentena d’activitats realitzades a Catalunya.

El 17 d’abril a Barcelona, el Cercavila “Per la Lluita Camperola i la Sobirania Alimentària” va contar amb la participació d’un centenar de persones que van desfilar des del Monument a Colom situat davant del Port fins a Plaça Catalunya. La intenció era cridar l’atenció sobre el paper que juga el Port de Barcelona a nivell europeu pel que fa a l’ingrés d’aliments com la soja transgènica argentina i brasilera així com altres productes que són transportats des de llocs molts allunyats. Aquest tipus de transport, degut a la utilització de combustibles fòssils, implica un preocupant saldo d’emissions de gasos d’efecte hivernacle, de manera que incideix negativament en el Canvi Climàtic. Durant el Cercavila, els manifestants van denunciar també que Catalunya és la segona regió d’Europa amb més cultius transgènics i van assenyalar els greus impactes ambientals i socials (en particular sobre la salut humana) que aquests conreus impliquen tant al Nord com al Sud. Així mateix, en la línia de la crida de Via Campesina, van reivindicar la Sobirania Alimentària i l’agroecologia, com una proposta efectiva i viable per a respondre de manera responsable i urgent, tant a la crisi ecològica global com a l’empobriment i a la fam al món.

La Sobirana Alimentària es contraposa als components essencials de l’actual model agroalimentari industrial: el lliure comerç, els monocultius a gran escala i els paquets biotecnològics que requereixen, el control corporatiu i les grans superfícies de venda d’aliments associades. En totes les fases de producció, aquest model es recolza en una de les industries més contaminants del món, el petroli. S’associa també al saqueig de la terra, l’aigua i les llavors, així com a violacions dels Drets Humans al implicar el buidatge del camp.

El 18 d’abril a Saragossa va tenir lloc una manifestació històrica que va comptar amb la participació de prop de 8.000 persones i més 40 col·lectius de l’Estat espanyol que van exigir al govern central la prohibició dels cultius transgènics. El president de Plataforma Rural, Jerónimo Aguado, va explicar que experts de la Comissió Europea associen l’aparició de noves al·lèrgies i el desenvolupament de tumors cancerigens a algunes varietats transgèniques aprovades pel consum humà. Juan Felipe Carrasco, de Greenpeace, va insistir en l’exigència d’un futur lliure de transgènics i en que l’Estat espanyol està cada vegada més aïllat dins la Unió Europea pel que fa als OMGs. Efectivament, el passat dia 14 Alemanya es va convertir en el vuitè país europeu que prohibeix el cultiu del MON 810, l’única varietat MG aprovada pel conreu a Europa i de la que l’any 2008 es van sembrar unes 25.000 hac. a Catalunya. Per la seva banda, Juan Carlos Simón, agricultor de la Coordinadora de Organizaciones de Agricultores y Ganaderos (COAG), va assenyalar que els transgènics impliquen més dependència dels productors vers les transnacionals. En el mateix sentit es van pronunciar Carme Freire, del Sindicato Labrego Galego, i un representant de la Confédération Paysanne (Francia).

Per altra banda, degut a que l’Estat espanyol és l’únic país europeu que cultiva transgènics a gran escala, durant la Setmana de Lluita es van produir desenes d’actes de protesta a ambaixades i consolats espanyols de diverses ciutats de països de la Unió Europea (Roma, París, Viena, Toulouse, Marsella, Oporto, etc.).

imatge de la cercavila de Barcelona

* El Grup de treball contra els Petroaliments està conformat per:

Campanya “No et Mengis el Món”, Col·lectiu Repsolmata, Ecologistes en Acció, Educació per a l’Acció Crítica, Enginyeria sense Fronteres, Entesa pel Decreixement, Entrepobles, Grup de Bionegocis, Grup de Suport al MST, Som Lo Que Sembrem, Supermercats No, Gràcies! i Transgènics Fora!

 

CREACIÓ D’OCUPACIÓ, LESGISLACIÓ COMERCIAL I GRANS SUPERFÍCIES

Albert Sales i Campos
Professor del Departament de Ciències Polítiques i Socials de la UPF
Activista de la Campanya Supermercats, no gràcies!

versión en castellano en la la página web de OMAL

Ja n’hi ha prou de xantatge amb el tema de la creació de llocs de treball! El 13 d’abril, el Periódico de Catalunya publica que “les grans superfícies han deixat d’invertir 3.000 milions” i que, en conseqüència “han deixat de crear 20.000 llocs de treball” a causa de les restrictives legislacions comercials de les comunitats autònomes. És com a mínim curiós que aquesta notícia revesteixi la més mínima actualitat, quan les mateixes xifres han estat repetides en els mitjans de manera cíclica des de fa anys en titulars com “Les grans superfícies tenen paralitzades inversions de 3.000 milions per les normes autonòmiques” (El Economista, 20 de febrer de 2007) o “La Llei de Comerç ha paralitzat 3.000 milions d’inversió” (ABC, 3 de novembre de 2002).

La font d’aquesta dada és l’ANGED (Asociación Nacional de Grandes Empresas de Distribución) que agrupa corporacions com Alcampo, Grupo Eroski, Carrefour, El Corte Inglés, Ikea o Fnac, entre d’altres. El que preocupa a l’organització patronal és que la Llei de Comerç de 1996 confereix a les comunitats autònomes la competència de donar llicències per obrir nous centres comercials i grans superfícies. Espanya té fins a l’1 de gener de 2010 per adaptar l’esmentada llei a la Directiva Bolkestein i en conseqüència el Ministeri d’Indústria fa temps que treballa en l’esborrany d’un nou text. Malgrat que algunes interpretacions de la Directiva europea apunten que no es podran exigir llicències especials a superfícies comercials de menys de 2.500 metres quadrats, tot sembla indicar que, en la proposta del Ministeri, les comunitats autònomes seguiran administrant les llicències per obrir establiments i centres que excedeixin aquesta mida i que podran establir si un establiment o centre de mida inferior requereix llicència en el cas que tingui un impacte negatiu sobre l’urbanisme o el medi ambient.

D’aquí que la patronal s’afanyi a recordar-nos que si els coarten les inversions deixen de generar llocs de treball. Davant d’aquest intent de convèncer-nos de la necessitat de permetre la lliure obertura de centres comercials i grans superfícies, és extremadament saludable donar una ullada a les xifres. En l’època de les vaques grosses, es calculava que a l’estat espanyol es tancaven a diari 11 petits comerços d’alimentació (Garcia i Rivera, 2007). El nombre d’empreses dedicades a la comercialització al detall s’ha reduït en aproximadament un 6% i aquesta reducció ha estat concentrada en les empreses de 4 treballadors o menys (Encuesta anual de comercio 2005. Instituto Nacional de Estadística, a www.ine.esa 1 de gener de 2009). S’estima que mentre l’any 1998 a l’estat espanyol hi havia 95.000 botigues (comerços de menys de 800 metres quadrats independents de cadenes i franquícies), el 2004 el nombre s’havia reduït a 25.000. En aquests sis anys doncs, han desaparegut 70.000 negocis. No entrarem ara en una discussió sobre les metodologies de càlcul però amb aquestes dades a la mà seria convenient, si més no, posar en qüestió que el saldo en la creació d’ocupació atribuït a l’obertura de grans superfícies sigui positiu. Tot això sense entrar en el debat de la qualitat dels llocs de treball creats.

A banda de la creació i destrucció directa d’ocupació, l’activitat comercial té la seva repercussió en el teixit econòmic local del lloc on es realitza. Mentre els petits comerços contracten una sèrie de serveis professionals oferts per treballadors autònoms o per altres petits negocis (des de lampisteria fins a representació legal, passant per assessorament fiscal), les grans superfícies i les cadenes tenen aquests serveis centralitzats en les seves oficines centrals, lluny de l’espai social on es desenvolupa l’activitat comercial. Als Estats Units, hi ha treballs de referència que posen en relació la presència de superfícies comercials del gegant de la distribució Wal-Mart amb el deteriorament del capital social local i la desintegració de les xarxes de petites i mitjanes empreses (Goetz i Rupasinga, 2006). La destinació dels beneficis generats per l’activitat comercial de les grans superfícies tampoc té un impacte gaire positiu per l’economia local. Les empreses transnacionals destinen els beneficis a inversió en els mercats financers internacionals. Per contra, el botiguer de barri invertirà en productes financers només després d’haver cobert les seves necessitats a partir de l’intercanvi comercial. Un estudi realitzat per Friends of the Earth al Regne Unit estimava que el 50% del que gastem en petits comerços retorna a l’economia local mentre que la taxa de retorn de la despesa a les grans superfícies és del 5% (La Trobbe, 2002). En relació al retorn dels beneficis a la societat, no podem oblidar que el poder acumulat per les grans corporacions permet pressionar als poders públics per pagar menys impostos o inclús bloquejar polítiques impositives de forma unilateral. Entre 2004 i 2006, les grans superfícies de la ciutat de Barcelona van acumular un deute de 9 milions d’euros amb la Generalitat, negant-se a pagar l’impost establert l’any 2000 als establiments de més de 2500 metres quadrats (elEconomista.es, 11 de febrer de 2007).

La complexitat del tema ens permetria anar molt més enllà. A l’estat espanyol, la quota de mercat de les botigues tradicionals va passar entre el 1995 i el 2006 del 35,6% al 28.8%. Cinc grans cadenes de distribució controlen el 55% del mercat alimentari espanyol. Carrefour té una quota de mercat del 23,7%, Mercadona un 16%, Eroski un 7,4% (Garcia y Rivera, 2007). La concentració de poder en mans d’aquestes empreses limita la nostra capacitat d’accedir als productes i la capacitat de negociar les condicions comercials per part dels productors. L’impacte social i mediambiental de les grans cadenes de distribució representa uns costos que, analitzats detingudament, potser no volem assumir, però les alternatives desapareixen davant de la competència ferotge i deslleial de les empreses de distribució.

Referències:

Friends of the Earth (2005) Good neighbours? Community impacts of supermarkets a: http://www.foe.co.uk/resource/briefings/good_neighbours_community.pdf

García, F. i G. Rivera, M. (2007) “Supermercadolandia: el planeta de los supermercados” en Montagut, X. i Vivas, E. Supermercados, no gracias, Barcelona, Icaria editorial, pp. 11-23.

Goetz, Stephan J & Anil Rupasinga (2006), “Wal-Mart and social capital”, American Journal of Agricultural Economics 88, pp. 1304-1310.

Goetz, Stephan J & Hema Swaminathan (2006), “Wal-Mart and county-Wide poverty”, Social Science Quarterly 87 (2), pp. 211-226.

La Trobe, H. (2002) Local food, future directions, London, Friends of the Earth.

comprem menjar o plàstic?

 

Ni Carrefour ni Mercadona alimentaran al món. Efectes de la lógica supermercadista als pobles i territoris.Hi ha alternatives?

TESCO s’ha convertit en un gegant empresarial que ofereix tot tipus de productes i serveis a part d’Europa i als Estats Units. Al Regne Unit, moviments pioners en la lluita contra el sistema depredador supermercadista porten anys denunciant les seves pràctiques i el seu impacte.

En motiu de la Setmana de Lluita contra els transgènics i per la Sobirania Alimentària farem un debat a partir de la projecció del documental de la BBC “TESCO: El supermercat que s’està menjant Anglaterra”, amb la participació d’Anna Fernàndez i Albert Sales de la campanya Supermercats, no gràcies!

15 abril a les 19.30h
als locals de la Xarxa Comunitària de Sant Antoni Viladomat, 78, 4a planta, Barcelona

 

14-18 d’abril: Setmana de lluita contra els transgènics i per la Sobirania Alimentària

Enllaçant amb la setmana de lluita contra els transgènics agrícoles, diversos col·lectius i organitzacions (Transgènics Fora!, No et Mengis el Món, Enginyeria Sense Fronteres, Educació per a l’Acció Crítica, Entesa pel Decreixement, Supermercats no gràcies, Entrepobles i Repsol Mata) han desenvolupat una proposta. La iniciativa sorgeix del “VI Forum per un Món Rural Viu”, organitzat per la Plataforma Rural el mes d’octubre passat. La idea és que el major nombre de col·lectius i persones organitzin entre el 14 i el 18 d’abril actes i accions relacionades amb la lluita contra els transgènics i per la Sobirania Alimentaria de manera descentralitzada i autònoma i per tot el territori. Lògicament, això vol dir que cada col·lectiu és lliure d’organitzar el tipus d’actes i accions que cregui oportunes, ja siguin de caràcter més lúdic, reivindicatiu, de sensibilització i difusió, de confrontació i denúncia, etc.

A l’àrea de Barcelona, cada dia de la setmana de lluita se centrarà en una temàtica concreta relacionada amb el marc general esmentat:

Dimarts 14: Transgènics
Dimecres 15: Grans Superfícies
Dijous 16: Deute Ecològic i Decreixement
Divendres 17: Lluita pagesa i Sobirania Alimentaria

Seria interessant que els actes i accions descentralitzades que s’organitzen per tot Catalunya s’emmarquin en aquesta proposta de dies temàtics de mobilització; tanmateix, sentiu-vos lliures per saltar-vos el guió si per les circumstàncies que sigui sentiu que aquest marc us pot representar alguna limitació.

De cara a visibilitzar conjuntament tots els actes i accions que es realitzin a Catalunya durant la setmana, i per tal de seguir teixint una xarxa catalana cada cop més gran i forta de col·lectius i persones actives i sensibilitzades en aquestes temàtiques, podeu comunicar tot el que organitzeu i dueu a terme en el marc de la setmana de lluita escrivint un correu electrònic informaciosetmana [arroba] yahoo.es

La setmana de lluita estatal culminarà dissabte 18 d’abril amb una manifestació a Saragossa que començarà a les 12h a la “Puerta del Carmen” sota el lema “Per una alimentació i una agricultura lliures de transgènics”. S’estan organitzant autobusos. Si esteu interessades envieu un correu electrònic abans del dia 10 de març a autocarzaragoza[arroba] yahoo.es

Coordinació catalana per la setmana de lluita contra els transgènics i per la Sobirania Alimentaria.

 

Memòria d’activitats 2008

Ja podeu consultar la memòria d’activitats de finals del 2007 i de tot el 2008:

memòria

 

La gran distribució paga poc i tard

Els estocs de poma catalana superen en un 30% els de fa un any. Els productors critiquen que les grans superfícies els ofeguen: augmenten els marges comercials i doblen els terminis de pagament.

Telenotícies migdia del 18 de març de 2009

 

LES MARQUES BLANQUES: UNA AJUDA PER SUPERAR LA CRISI?

Albert Sales i Campos – Campanya Supermercats, no gràcies!

El conflicte d’interessos entre producció i distribució ha iniciat una nova etapa amb la crisi econòmica. Les gairebé omnipotents empreses agroalimentàries s’estan veient superades per les grans transnacionals de la distribució i de la venda al detall. A mitjans de febrer del 2009, Mercadona anunciava la possible retirada de 1.200 referències de les seves estanteries, que s’afegirien als 900 productes ja descatalogats des del novembre del 2008, tot reduint així la varietat d’oferta i limitant-la a un ventall de productes on les seves pròpies marques blanques cada cop tenen més presència relativa. El pretext per adoptar aquesta mesura fou facilitar l’accés dels consumidors i les consumidores a productes més barats tot mantenint la qualitat.

Però les polítiques comercials de les empreses de distribució no estan pensades per beneficiar a les persones consumidores, sinó per aprofitar el context per continuar acumulant poder econòmic i polític i, òbviament, beneficis. En temps de dificultats econòmiques les famílies redueixen les seves despeses i la demanda agregada de béns i serveis baixa, però hi ha productes bàsics que s’ofereixen a baix cost que experimenten un creixement en les seves vendes tot substituint altres de més cars. En les crisis prèvies als anys noranta, el consum de carn disminuïa sensiblement mentre el consum de llegums augmentava. Ara, l’alternativa de baix cost són les marques blanques i a les llars es compren menys iogurts Danone i més iogurts Hacendado.

Aquest canvi que es fa per necessitat s’acaba consolidant en els hàbits de consum perquè, en general, les marques blanques ofereixen un producte idèntic al de les empreses productores a un preu inferior perquè, en realitat, es tracta del mateix producte. En la majoria dels casos, l’empresa de distribució no produeix la seva pròpia marca, sinó que són els proveïdors els que venen una part o la totalitat de la seva producció etiquetada com a marca blanca. La venda dels seus productes com a marca blanca no és una estratègia gaire desitjable per les empreses productores doncs estan rebaixant els preus i competint amb els seus propis productes, però la realitat de la distribució les obliga a acceptar el tracte. Les cadenes de distribució condicionen la presència dels productes dels proveïdors als estants, així com la seva visibilitat als establiments, a acords relacionats amb la producció sota l’etiqueta de marca blanca (en lloc de l’etiqueta de l’empresa productora).

Perquè les transnacionals agroalimentàries accepten aquests tractes? Quan Mercadona fa fora els productes Danone de les seves estanteries, Danone perd l’accés a un 16% dels consumidors i les consumidores de l’estat espanyol. I de fet, no té un ventall d’alternatives massa ampli. A l’estat espanyol, el 47,1% dels productes alimentaris es compren a un establiment propietat de Carrefour, Mercadona o Eroski i les 5 primeres operadores abasteixen als consumidors i consumidores del 55,5% dels productes alimentaris. En les darreres dècades un nombre cada cop més reduït d’empreses s’han convertit en la nostra via d’accés al consum. Això dóna a aquestes empreses un enorme poder per imposar les seves condicions als consumidors i les consumidores i a les empreses productores. I si les empreses de distribució poden imposar-se enfront d’Unilever, Nestlé o Danone, quines possibilitats tenen els petits productors d’entrar en el mercat?

La lluita contra els abusos de les transnacionals agroalimentàries no ens ha de fer qüestionar allò que comprem sinó també l’establiment on ho comprem. La gran distribució alimentària ha estat capaç d’imposar les seves condicions davant les empreses productores per la progressiva concentració del sector de la venda al detall. La situació oligopolística de la distribució no beneficia als consumidors i les consumidores. Si bé és cert que les marques blanques ofereixen una alternativa de consum generalment més barata, també es cert que consoliden el poder de les empreses de distribució i les converteixen en l’únic canal d’accés als productes més bàsics destruint les possibilitats de supervivència dels petits negocis de producció, distribució i venda.

Replantejar-nos on comprem és tan o més important que pensar en què comprem. Ecològic o bio i de marca blanca en un súper pot semblar bo pel nostre cos i la nostra butxaca a curt termini. Però la reducció dels canals de distribució i comercialització dóna el poder a les grans empreses de decidir sobre els preus, les condicions de producció i la nostra manera de consumir.